Una altra Diada històrica

I vam tornar a sortir al carrer massivament, com ho hem estat fent els darrers cinc anys. La convocatòria descentralitzada va permetre veure imatges insòlites a racons del país que mai acostumen a acollir tanta gent. De Móra d’Ebre vam marxar en un parell d’autocars, però ens consta que altres hi van anar pel seu compte aprofitant que Tarragona és a prop i té platja. Una altra avantatge, ahir el dia era calorós, però la Rambla de Tarragona té ombra, molta ombra. L’ANC i Òmnium preveien que estaríem assedegats i van posar barres de bar al llarg de la Rambla, per a anar-nos abastint. Grallers, gegants, músics, balladors… i somriures, molts somriures. Una festa reivindicativa i cívica. Una gentada fent pinya pel mateix i així ho cantàrem moltes i moltes vegades al llarg de les hores que vam envair els carrers, pacíficament, clar, com sempre. Sense cap incident.

L’ambient del vídeo és d’una hora abans de la manifestació, mentre agafàvem posicions al tram i ens distrèiem amb càntics i balls. Emoció, felicitat, tranquil·litat… totes les seus eren plenes i segurament superàvem el nombre d’inscrits, com sempre. Naltros érem al tram 33, amb els punts a punt per acabar fent un batec conjunt espectacular.

Vicent Partal, que sempre reacciona ràpid als esdeveniments, va dir el mateix 11 al vespre: “Nosaltres hem tornat a omplir els carrers, ara vosaltres proclameu la independència abans de la Diada vinent” i, el president al matí següent a Catalunya Ràdio ho va confirmar. Mentrestant, a Madrid fan veure que no passa res, la premsa minimitza o distorsiona, com sempre ha fet, i el govern espanyol respon a Puigdemont i tanca la porta al referèndum pactat. Res de nou. Setembre, ha començat el curs polític, a Espanya no hi ha govern i a Catalunya fem via.

Admiremos a Cataluña, diu Suso del Toro, i Ramón Cortarelo diu: “Enhorabuena a los catalanes. Un año más, un ejemplo de reivindicación nacional, independentista, pacífica, democrática y en masa“. Doncs això.

2 pensaments a “Una altra Diada històrica

  1. Un altre gran dia, continuades, persistents. Sí que penso que ara sí, la última per reinvindicar, de lluita. La propera de veritable festa. Bon video i emocionant. Fem via …. i tant ! Bon dia Mònica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *