Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 23 d'abril de 2015

Una Diada singular

Ahir, com sempre, discutíem la possibilitat que Sant Jordi fos festiu. “Mai de la vida!”, em vaig atrevir a dir. Sant Jordi ja és festiu sense que sigui festa, una jornada de reivindicació cultural en tota regla. Sí, és cert que tothom treballa, però també és cert que tothom busca un ratet per escapar-se a badar entre llibres i roses, buscar aquell llibre que li falta o que vol regalar. L’ambient al carrer és excepcional i a les escoles, particular. Sí que hi ha classes, però a certa hora anirem a la plaça a veure les paradetes, hi haurà esmorzar solidari i lliurament de premis de poesia i narrativa entre els alumnes, i actuacions musicals. És la Setmana Cultural i avui és el zènit. A la tarda tornarem a la plaça, ja sense pressa, a gaudir de l’ambient i a triar i remenar entre les parades de llibres, i roses. Roses de tots tipus, particularment roges, amb espiga o sense, amb senyera o sense. Roses per tot arreu! I llibres, és el dia que es venen més llibres de l’any!

En fi, explicar Sant Jordi als foranis és difícil, el millor és viure’l en directe, a cada racó del nostre país es pot fer, per molt petit que sigui. És la nostra Diada més particular i única, i també més internacional. Un cant a la cultura i a l’amor que ens posa a tothom el somriure als llavis.

Que gaudiu de la Diada més singular i nostrada! No, no ens cal que sigui festa, perquè la festa ja la duem al cor!

10306548_10205488859873827_2409473806900007695_n



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent