No hauria de ser tan difícil
Es constata que als catalans ens agrada fer-ho complicat. Que si fer la Via Catalana de cap a cap del país, que si la senyera humana en forma de V més gran que s’ha fet mai (11 km), que si un simulacre de referèndum en el que semblava que ens hi anés la vida i on vam implicar-nos al crit “d’ara o mai” (sense cens, amb voluntaris… i va anar molt bé, potser més bé del que esperaven alguns… més de 2.250.000 vots, gairebé1milió 900 pel sí+sí). Tot això està molt bé, però comença el 2015. La majoria de desitjos que he sentit és que esperen que sigui molt millor que el 2014, l’any convuls. I no només en el pla personal, també en el col·lectiu. El darrer any ens ha deixat aixafats, cansats,…, després del gran esforç que hem acumulat. Hem passat d’una eufòria col·lectiva amb el clímax del 9N a un ball de bastons ridícul, i, que jo sàpiga, continuem anant tots a una, és a dir: volem eleccions per obtenir un mandat clar que ens dugui a la independència. A partir d’aquí hi ha matisos. Un diu llista única, la resta, llistes separades sota un paraigua comú (potser sí que estem verds).
Cal ser pràctics. Mas triga massa a convocar eleccions i això desencisa. Va ser molt més ràpid fa dos anys, tot i que li va costar una rebaixa d’escons que no s’esperava. Ara les enquestes sembla que li tornen a anar a favor fins i tot amb les llistes paraigua. És una bona notícia per a que el bloc del sí+sí sigui majoritari. Igual que em va semblar bona notícia que Junqueras li hagués ofert al president de continuar sent-ho fossin quins fossin els resultats. És el Parlament qui tria el president, nosaltres triem el Parlament (El fonament democràtic de fer Mas president). Si s’estableixen clarament les regles de joc no veig que hi hagi cap problema que Mas continuï sent president fins a completar el procés. Amb les llistes separades amb punts en comú, obtindríem un mandat clar. La llista única és una bonica utopia, però ni UDC, ni la CUP van voler-la d’inici i, llavors què fem? Una llista única que no seria única, o llistes diverses que concorren unitàriament?.
Sempre he defensat les llistes diverses amb un punt (o punts) en comú (i sembla que es demostra la millor opció). Certament, ni una cosa ni l’altra s’ha fet mai, almenys que jo sàpiga. Seria una resposta excepcional a un moment excepcional. I cal que aquest moment excepcional arribi aviat, cal moure fitxa. Fer veure que no ha passat res a hores d’ara és impossible, ens cal decidir i saber si comptem amb una majoria parlamentària suficient (Unitat, urnes i independència). Res no està guanyat, encara, però anem en la bona direcció. El 2015 és un any electoral i els anys electorals sempre comporten canvis. Més val que ens hi posem com més aviat millor.