Impressions sobre el procés
Ja han parlat tots dos, i noto una ira furibunda i injustificada contra Junqueras i el seu discurs només perquè fa uns plantejaments propis enfront la proposta d’en Mas. Quan es calmin els ànims i aparegui el seny que tan ens caracteritza es veuran els pros de totes dues propostes que hi ha sobre la taula, tots dos han dit que tenen la mà estesa per arribar a acords. No és moment de llençar-se els plats pel cap, ni d’anar faltant el respecte al personal. Si fem cas a les metàfores marineres del President, estem tots al mateix vaixell i ens toca remar com sigui per arribar a bon port.
Des de l’esplèndida conferència d’en Mas de dimarts passat hi ha hagut expectació màxima per saber què diria Junqueras a la proposta. De fet, la conferència no estava plantejada, en principi, com una resposta a l’anterior, sinó per explicar el full de ruta de la formació. I Junqueras no em va decebre. Va explicar quin país volem i com aconseguir-ho. Podem discutir si les formes que es van exhibir al Palau de Congressos eren o no les correctes (també podríem discutir si ho foren el dia 9N), però el fons em va semblar del tot encertat.
Tinc seriosos dubtes de la llista única amb un únic punt al programa que proposa el president, però també és cert que m’agradaria que Mas liderés el procés fins al final. Sí, és la difícil quadratura del cercle. Els convençuts votarem el que sigui: única o separada amb punt comú, però i els indecisos? I els que no són independentistes, però veuen en la independència un fort argument de regeneració? No és molt pobre oferir només una llista, sense partits polítics, amb només un sol punt al programa? I també és cert que posar experts independents visualitza un canvi important i engrescador. En aquest sentit, comparteixo totalment les preguntes que es fa Eduard Voltas al final del seu article, i és on rau el veritable dilema, si som capaços de respondre-les trobarem la solució.
A banda, aquesta anàlisi també em sembla molt encertada i respon a una de les preguntes anteriors que a mi em sembla clau.
I si, posats a imaginar, fem llistes separades amb punts en comú (un dels quals podria ser que Mas fos el president que liderés el procés, fossin quins fossin els resultats de la seua formació, tenint en compte que la seua formació estaria plena d’independents). I si la llista única té tot d’independents, però no un únic punt, sinó que es parla de com ha de ser el país també que volem fent-ho tan ample possible per a que hi càpiga tothom?… i podríem continuar somiant solucions, però estic segura que ells les sabran trobar solets, coses més difícils s’han vist.
Et felicito per l’apunt al teu bloc. També coincideixo amb el que dius dels articles referenciats. Va en la línia del que penso des de fa dies.
Des del dia 9 de novembre, la qüestió és com seguir avançat. Durant un any hi hagut una fita en el calendari i tot s’ha construït per arribar-hi. Desprès ha començat una etapa de debat, del que hem de fer. Debat i escoltar les propostes és molt important per construir. Jo esperava debat i confrontació d’opcions durant un temps, ens ho podem permetre fins Nadal. Penso que hem perdut unes setmanes per fer aquest debat tranquil. Lluny d’això hi ha una tensió que penso que no es bona. Des d’aquest plantejament, la posició del president Mas, no ha estat la millor. La presentació del seu full de ruta, deixant de banda l’exposició cartesiana i força detallada, i malgrat que a molts no els hi va semblar, va ser una exposició prepotent. Em recorda el que sempre ha fet Convergència, tenir la raó de plantejament, si no perquè va dir el que és evident. Que només ell té la potestat de convocar eleccions. Així es pot negociar, humiliant els interlocutors?. Posant-li pressió a les legitimes aspiracions, com ell també té.
Fa dies que hi dono voltes. La llista única deixa detalls que en mig del procés electoral poden ser perillosos. Uns articles ventant una corrupció, unes mitges veritats, i ja tenim que no parlem del procés. Els problemes socials que per moltes capes de població són durs i diaris. Les llistes partidistes amb uns punts de mínims funcionaran millor per la independència de Catalunya. Des d’estiu penso en la massa crítica necessària perquè el procés sigui prou sòlid. El 9N, va demostrar que encara hi ha feina per fer. És urgent pel procés, arribar a gent que en un moment donat pot mobilitzar-se en sentit contrari. Gent que viu majoritàriament al voltant de Barcelona, en barriades, fills de la immigració dels seixanta. Tinc seriosos dubtes que votarien una llista liderada per en Mas, o que ell i altres hi fossin. També crec que ens cal en Mas i el que representa.
Sigui el que sigui que hi hagi eleccions aviat, i amb llista conjunta o per separat
Moltes gràcies pel comentari tan ben argumentat. L’espera continua, doncs continuarem esperant, esperem que arribi aviat l’acord.