Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Tornem al 9N, Sí+Sí

Fa mesos que em pregunten si votarem el 9N, i fa mesos que dic que sí, rotundament sí, perquè sempre he pensat que votaríem d’una o altra manera. L’actuació de Mas m’ha semblat impecable durant tot el procés i em va esvair els dubtes que em poguessin haver quedat d’actuacions passades poc honorables. Pensava que el consens era fort i que la voluntat del president era ferma i em va despistar la nova proposta unilateral; em va despistar tant que vaig decidir allunyar-me del soroll que escoltava arreu per no sentir disbarats. L’únic que volia sentir és que el 9N anirem a votar i em va passar com a Josep Bargalló, jo també sóc optimista de mena.

Repassava mentalment el recorregut fins aquí. Hi ha dates per a la història i el M.H. President Mas ha fet el seu paper impecable. Em va emocionar molt la signatura del decret i la pompa necessària amb la què es va fer, doncs no era un decret qualsevol. Tots els gestos eren perfectes, executats en la justa mesura i tot, pas a pas, ens abocava al 9N. I, de sobte, aquest gir inesperat m’ha sobtat, però confio que sigui només un sotrac en el camí (un sotrac, per cert, que ha obligat a posicionar-se a tothom, uns que faran el que calgui per a que això surti bé i alguns que han aprofitat per descavalcar-se del 9N).

Fa uns mesos, quan des de fora de Catalunya em preguntaven si votaríem, jo deia que sí, fos en una consulta o en unes eleccions plebiscitàries, però el 9N votaríem. Bé, ara som al cap del carrer, no m’agrada la maniobra que ha fet el president (repeteixo), però tenim el 9N i cal fer tot el necessari per a que tingui èxit. I diu que és només la primera volta, la segona seran unes plebiscitàries. Si portem uns anys de mobilitzacions espectaculars el 9N també hauria de ser espectacular i, de moment, tot apunta que sabem on som i què volem.

Queden només tres setmanes i tal com està el clima polític actual aquí pot passar de tot. De moment, hem de tenir clar que el 9N ha de ser un èxit d’organització i de participació. I hem de veure l’horitzó de les plebiscitàries. Fora bo saber quan serien i el programa que hauríem de votar. I a tot això a plaça Catalunya a les 12.30 hi ha l’acte central de l’Ara és l’hora.

Ho tenim a tocar, però ningú ens regalarà res, no podem defallir. Ara és l’hora, sí+sí.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent