Un poble disciplinat
I ho hem aconseguit! Si us dic la veritat, a mig estiu no les tenia totes per la dificultat de la fita. Comentàvem que es veia menys alegria que l’any anterior a l’hora de fer les inscripcions, que fer un mosaic era molt complicat. Però el final ha estat apoteòsic i s’ha inscrit més gent que l’any anterior. Sembla que ja hi tenim la mà trencada en això d’organitzar. Això ja és una dada, 550.000 persones inscrites amb noms, cognoms i DNI. Si van fer aflorar l’assumpte Pujol per desmotivar, l’efecte ha estat el contrari. Hi ha més ganes que mai de fer net i de tenir un País Nou.
Nosaltres hi hem arribat en autobús. Com que veníem de Terres de l’Ebre podíem triar entre el tram 1 o 2. De fet podíem triar qualsevol tram, però allà era més a prop de l’arribada i la sortida. Disciplinats ens hem anat posant a la filera que tocava. L’1, groga. Els voluntaris posaven els cartells i hem fet fileres de 4 a cada color. De fet, hem acabat una mica apretadets. Al davant, una família de Barcelona, de dos carrers més enllà d’on érem, “però l’any passat vam baixar a Camarles” ens han comunicat. I hem xerrat una estona sota el sol d’un inusual setembre calorós, més que l’any anterior. Mira que som estranys, preferir torrar-nos al sol i patir aglomeracions incòmodes en comptes d’aprofitar per anar a la platja…
A les 17.14, crits, joia, alegria i pell de gallina durant uns minuts. “Ho hem aconseguit”! Ni en els meus millors somnis podia imaginar-me una cosa així: Diagonal i Gran Via plenes de gent formant una senyera gegant. Les imatges són espectaculars! Diuen que érem uns 1.800.000, perquè els carrers eren plens, sí, però les voreres també. Potser no érem tants, però érem molts, moltíssims. Una multitud pacífica, cívica i reivindicativa que reclamava el més normal en qualsevol democràcia normal del món: poder votar!
Ara venen les reaccions posteriors, algunes esperpèntiques i notícies increïbles; però els que érem allà sabem que hem fet la manifestació més gran de la història d’Europa, i els que ho han volgut veure també ho saben, per molt que ho vulguin amagar.
Ara és l’hora de la política, el poble ja s’ha manifestat.