Sallent de Gállego. Pirineos sur i Suzanne Vega

Una de les aficions que tinc és, si puc, fer uns quilòmetres per assistir a un concert de Suzanne Vega, la meua cantant americana favorita. I això va ser el que ens va portar fins al Festival Pirineos Sur. A la vall del riu Tena hi ha Lanuza pertanyent a Sallent de Gállego. El lloc és preciós, però el fred va ser considerable tenint en compte que era juliol. A la barra del bar oferien grans gots de caldo calent o gaspatxo, naltros vam optar pel primer.

L’escerani es munta sobre l’aigua i deixa darrere la vista del llac. L‘efecte és molt bonic, però la música no va acabar de sonar del tot bé, encara que potser és una percepció subjectiva del moment degut al fred imperant. Aquella nit el vent que venia del llac era gèlit. Suzanne Vega ho va esmentar un parell de vegades des de l’escenari. Potser això també va contribuir a que l’ambient fos una mica fred. Els artistes quedaven massa lluny del públic. La idea, això sí, és molt bona i el lloc fantàstic, però no em va acabar de convèncer l’acústica. Segurament es necessitava molta potència per fer-ho sentir a l’hemicicle i en obert.

Aquí la cançó sencera.

Va cantar primer Melissa Laveaux, i em va agradar molt, però vam haver d’aguantar el fred una hora més del previst. La gent es va refugiar al bar fins que va sortir Suzanne Vega.

Per la resta, la vall del Tena és un lloc ideal, molt bonic, entre muntanyes. Hi ha més concerts a diferents punts, molts gratuïts. Bon ambient, bona música i bonics paisatges, no es pot demanar més… bé, sí, una mica més de calor per a fer l’estada més agradable.

Si hem arribat fins aquí, ara no ens podem aturar

M’he inscrit a la V. No ha estat fàcil. Sort que tinc correus electrònics de sobres per inscriure a la gent que no en té de propi. Trobar el tram tampoc ha estat fàcil. Sort que han dit des d’ARA ÉS L’HORA que ho facilitaran en breu i també es podrà fer per telèfon. Si d’alguna cosa ens podem vantar és que els 70.000 inscrits que hi ha a hores d’ara som reals, no ficticis com en altres webs. Però en calem molts més.

Sembla que ja no queden places als autobusos. Altres anys hi he anat en vehicle propi, però enguany m’he deixat seduir per la idea que em portin. Segur que l’organització és impecable i arribarem on hem d’arribar a l’hora prevista. Però ens hem relaxat. Veig poca eufòria per la xarxa, com si ja sabéssim que sortirà tot bé (perquè fins ara ha anat sempre bé), que la V serà un èxit i que el el 9N votarem sí o sí (sí+sí per a ser més exactes), diguin el que diguin.

Hem fet tant d’esforç durant tants anys que ara veiem la meta a tocar i ens deixem anar com els corredors, esperant que l’embranzida ens faci arribar sense problemes.

Necessitem energies renovades per a fer un nou país, però ara no és moment de guardar esforços. Menys d’un mes per al dia decisiu. Si hem arribat fins aquí, ara no ens podem aturar.

Que no ens aturin!