Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 3 de març de 2014

El delta de l’Ebre, un ecosistema en perill

Ho han tornat a fer. Han aprovat un pla hidrològic que deixarà el delta amb la meitat del cabal ecològic que necessita (com a mínim). Clar que no a tothom li sembla malament. Però la dada d’afegir nous embassaments als 109 que ja s’exploten actualment m’ha trasbalsat [he mirat la dada perquè em semblen molts, però sí]. Cal una inversió de més de 2500 milions d’euros. Tenen diners per al que volen i no dissimulen gaire allò de: als catalans, ni aigua.

Tothom sap que el delta és un ecosistema sensible que ha patit i pateix agressions contínuament (el cargol poma és una de les darreres). Els embassaments el maten lentament perquè un delta necessita sediments per regenerar-se. Al cap i a la fi, el delta és la interacció entre els sediments que arriben pel riu i el mar no és capaç d’erosionar. Per això, a la conca mediterrània tots els rius formen deltes més o menys grans segons la potència del riu que hi arriba. El famós, el que va donar origen a la paraula delta, és el del Nil que té aquesta forma de triangle característica que recorda a la lletra delta majúscula en grec. L’Ebre genera el delta més gran de la península perquè és el riu més cabalós, però només té 320km2. Per què dic només?…

He fet una taula comparativa d’alguns deltes del món per a que ens en fem una idea:

DELTES

EXTENSIÓ Km2

LONGITUD DEL RIU

CONCA

CABAL MITJÀ

ENLLAÇ

Ebre

320

910 Km

85.362 Km2

a Tortosa 614 /s

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ebre

Llobregat

97

170 km

4.948,3 km²

A Martorell: 20,77 /s

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llobregat

Nil

20.000

6.650 Km

3.400.000 km²

2.830 m³/s

http://ca.wikipedia.org/wiki/Nil

Ródano

500

812Km

95.500 Km2

1.820 /s

http://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%B3dano

Po

786 

652 Km

71.057 km²

1.540 /s

http://es.wikipedia.org/wiki/Rio_Po

Mississipi

12.000

3.770 km

3.770 km2

desembocadura: 18.000 /

http://es.wikipedia.org/wiki/Rio_Mississippi

Ganges

105.000

2510 km

907.000 km²

14 270 /s

http://es.wikipedia.org/wiki/Rio_Ganges

 

A la conca mediterrània pràcticament tots els rius tenen un delta associat encara que sigui molt petit (com el Llobregat), això és perquè la Mediterrània és un mar tranquil. També és una zona tranquil·la el golf de Mèxic, on desemboca el riu Mississippi i forma un dels grans deltes del món, encara que ocupa la meitat que el delta del riu Nil, i està a anys llum del delta més gran del món: el del riu Ganges.

Catalunya té una superfície de 31.895 Km2. Imagineu-vos què ocuparia el delta del Nil o del Mississippi si els tineguerem a la vora. Els Països Catalans tenen una superfície total d’uns 70.000 Km2, el delta del Ganges ens sobrepassaria de molt. Els principals problemes d’aquests deltes són la falta d’aportacions com a conseqüència de la construcció de preses al llarg del recorregut, tal com s’explica molt bé en aquest estudi.

Aquí teniu un quadre de les zones humides més importants de la península Ibèrica a banda del delta de l’Ebre, recordem que té 320Km2.

 

Zones humides més importants de la península ibèrica

Extensió

Aiguamolls de l’Empordà

4.824 ha

Parc natural de Donaña

53.709 ha

Parc nacional de Tablas de Daimiel

1.928 ha

1 ha són 10.000 m²

El Camp Nou té 7.140 m²


Tornem al nostre delta. Dic nostre perquè és el que tenim aquí a prop, tot i que estic d’acord amb l’article d’avui de l’Empar Moliner. No cal viure al delta per saber que “Lo riu és vida”, aigües amunt també ho sabem, i si us acosteu a passejar per la vora dels camps veureu que tot el reg és gota a gota, la modalitat que menys aigua usa i la que usa va a parar allà on toca. Impressionant veure els camps de fruiters a la vora del riu, tots, amb el seu reg per degoteig. Que n’aprenguin! que diria aquell.

A banda que el cabal ecològic és molt important (fonamental) per la pervivència del delta, de les espècies animals i vegetals que hi viuen, de les explotacions agrícoles i turístiques, en fi, de tot això i més; també és important el cabal per l’efecte de dilució que té sobre els metalls pesants no desitjats. Dit d’una altra manera, quan el cabal és prou elevat (en èpoques de desgel o pluges intenses), hi ha menys elements contaminants al riu (recordem que s’està descontaminant el pantà de Flix on s’han abocat residus altament tòxics durant 100 anys), i l’aigua té més qualitat i d’això se’n beneficia tothom.

Com que el delta és una zona protegida també a nivell europeu, espero i desitjo que les lleis de més amunt que ens abracen a tots, posin ordre a aquest desori i evitin que mori el delta, perquè, no ho dubteu, si s’aplica aquest pla, en uns quants anys el delta desapareixerà, almenys tal com ara el coneixem.

Alterar l’equilibri natural de qualsevol ecosistema sempre té conseqüències que no podem controlar. Mireu sinó aquest vídeo: Penseu que els llops poden canviar el curs d’un riu? A priori podríem dir que no (què poden tenir a veure uns llops amb que hi hagi més o menys aigua al riu?), però si mireu el vídeo veurem que sí, que tot està connectat, faríem bé de recordar-ho.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Agressions al territori per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent