Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Rosa Díez

A principis del 2007, tornant d’un viatge pel sud de la península, vam posar RNE de bon matí. Feia pocs díes que hi havia hagut l’atemptat a la T4 a Barajas i les ràdios oferien tertúlies i entrevistes per analitzar el tema. Vam sentir una part d’entrevista a una política que, pel què dèia i com ho dèia, semblava clarament del PP. La sorpresa va ser quan va arribar el final i van acomiadar Rosa Díez [biografia], en aquells temps a les files del PSOE, tot i què poc després en sortiria per fundar UPyD (Unión, Progreso y Democracia). De fet, en aquella entrevista es veia clarament que no estava alineada amb la política que fèia ZP i que semblava més de l’ala dura del PP.

Sempre que surt en alguna notícia (com aquesta) recordo encara aquell troç d’entrevista i l’odi visceral que desprenien les seues paraules contra els nacionalismes perifèrics. Atacava ETA, clar, però de retruc al nacionalisme català i, en general, tot el què no fos nacionalisme espanyol. UPyD va començar amb una única diputada i ara continua pujant en les enquestes, en els darrers resultats d’estimació de vot a Espanya obtindria fins a 11 escons. No se sap ben bé si és un partit d’esquerra o de dreta, però és nacionalista espanyol amb la mà ferma de la líder i amb polèmics diputats com Toni Cantó i, segurament, aglutina vots decebuts tant del PP com del PSOE…

Rosa Díez va tenir converses amb Ciutadans abans de fundar el seu partit, però finalment es va decidir per un de propi. Vistos els resultats no els hi va malament i, fins i tot, els hi prenen la iniciativa en algun moment (UPyD denuncia a la fiscalia el simposi ‘Espanya contra Catalunya’). Es veu que els escandalitza el títol de la trobada: “‘Espanya contra Catalunyauna mirada història (1714-2014)'”, diuen que incita a l’odi. Si mireu el programa del Simposi veureu que es tracta de parlar sobre fets històrics amb papers en mà [el director del del Centre d’Història Contemporània, Jaume Sobrequés, ha assegurant que ‘tot són reaccions polítiques a un congrés científic’. En aquesta entrevista amb VilaWeb, deia que ‘la repressió d’Espanya contra Catalunya durant tres-cents anys era indiscutible i inqüestionable’ i que el congrés es limitava a estudiar-la]. De moment, UPyD i C’s ho denuncien a la fiscalia i el PP amença. De què tenen por? A mi em sembla que parlar sobre fets històrics i contrastar fets no pot incitar l’odi, simplement incita a conèixer la història, a saber on som ara i d’on venim.
Ara caldrà estar atent a veure què passa dijous que, en teoria, comença el Simposi. Com diu molt bé Vicent Partal: Això és una partida d’escacs.

P.S. Contundent lliçò d’història d’Oriol Junqueras a RNE sobre aquest congrés.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent