Curiositat: “Nació” i “Nación” no són ben bé el mateix
Sempre he pensat que Catalunya és una nació tal i com ho defineix el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, però no tinc tan clar que la definició serveixi per a incloure-hi al País Valencià. En canvi, amb la definició de la RAE tinc clar que sí que hi ha Països Catalans. Ara entenc que Aznar podía dir allò de “España es una nación de naciones” que a mi em feia tanta gràcia (i també la dèria de declarar que Català i Valencià són dues llengües diferents), però amb el RAE a la mà ho pot dir, o potser ho va dir primer ell i després ho va incorporar la RAE? Ja va per la vint-i-dosena edició i hi ha esmenes de l’anterior.
Posats a fer, també he mirat, per curiositat, la diferència entre “nacionalitat” i “nacionalidad”. I, segons la RAE, puc tenir nacionalidad catalana i ciudadanía espanyola. En això darrer el diccionari també hi està d’acord. I això em recorda a Itàlia on tenen clar que una cosa és la nacionalitat i l’altra la ciutadania i als documents oficials hi ha les dues possibilitats, no exclouen ningú i tothom s’hi pot sentir representat i còmode. Aquí que passi una cosa semblant és tan utòpic com pensar que es pot modificar la (sagrada) Constitució o que España sigui federal…
Segons l’Enciclopèdia Catalana:
| nació | ||
| [s. XIV; del ll. natio, -?nis ‘naixement; raça; nació’, der. de natus, -a, -um, participi de nasci ‘néixer’]
|
||
| f DR/POLÍT 1 [dr i polít] Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat. | ||
2 Organització política d’una comunitat amb identitat nacional. |
||
L’entrada de l’Enciclopèdia és molt més llarga. En canvi, la RAE (Real Académia de la Lengua Española), defineix el terme nación molt més escuetament.
nación.
1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.
3. f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.
4. f. coloq. p. us. nacimiento (? acción y efecto de nacer). Ciego de nación.
5. m. Arg. p. us. Hombre natural de una nación, contrapuesto al natural de otra.
1. loc. adj. U. para dar a entender el origen de alguien, o de dónde es natural.
? V.
Comparem ara “nacionalitat” i “nacionalidad”.
| GDLC [c. 1900; de nacional] |
||
| f 1 DR/POLÍT Caràcter nacional, condició ètnica, política i institucional que constitueix una nació. | ||
| 2 DR CIV Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a un estat i a la seva jurisdicció, amb el conjunt de deures i drets que això comporta. | ||
| 3 DR CONST En algunes constitucions, nació sense estat però amb un cert nivell d’autonomia. | ||
| 4 principi de nacionalitat DR/POLÍT Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d’haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se en estat independent. S’anomena també principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles.
1. f. Condición y carácter peculiar de los pueblos y habitantes de una nación. 2. f. Der. Vínculo jurídico de una persona con un Estado, que le atribuye la condición de ciudadano de ese Estado en función del lugar en que ha nacido, de la nacionalidad de sus padres o del hecho de habérsele concedido la naturalización. 3. f. Esp. Comunidad autónoma a la que, en su Estatuto, se le reconoce una especial identidad histórica y cultural. |
||