Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

La Lizaran

Dissabte em vaig aixecar amb la notícia. He mirat tot de notícies dels diaris. Extensa obra. Extensos elogis. La comparen amb altres grans actrius que han marcat una època: la Xirgu, la Sardà, l’Expert. No puc dir res de la Xirgu perquè no l’he vist en directe, però de fer teatre em sembla que la Lizaràn guanya de carrer i no perquè la Sardà i l’Expert no siguin bones, sinó perquè ella l’ha prioritzat i ha desplegat un repertori envejable.
Em va encantar veure-la a dalt l’escenari. Vaig aplaudir a rabiar posada d’empeus quan la vaig veure a Agost no fa massa mesos. No m’imaginava que seria la seua última obra. Ni ella tampoc, sospito.
El nostre país està ple de bones, boníssimes, actrius, ella serà recordada com una de les més grans. La sort que hem tingut de poder veure-la i gaudir del seu teatre durant tants anys. Els grans, perquè són inevitablement recordats, no morin mai.

E.P.R. Anna Lizaran.



  1. Hem tingut molta sort de poder veure-la a dalt d’un escenari. Tot el que es pugui dir és poc. Un matrimoni de Boston, tardor de 2005, Teatre Lliure de Montjuïc.
    Ella no ho sabia, però ser espectadora i veure la funció, va ser per a mí un glop d’aire fresc de vida, necessari en aquells moments. Vaig riure tant, i tornr a veure La Lizaran i Emma VIlarasau juntes, el regal va ser immens. I l’obra magnífica. La Lizaran va qualificar aquest temps com un període feliç. Sí, ho va ser.
    La trobarem molt a faltar. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Noms propis per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent