Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 28 de gener de 2013

Declaració de sobirania, encara

Ja han passat uns dies, però continuo una mica empipada i decebuda amb el què va passar dimecres al Parlament. Cert, sí, 85 diputats i diputades van votar a favor de la Declaració. Dos es van abstenir. Cinc, tot i què eren a la sala, no va votar. 41 Ho van fer en contra. A mi em va quedar un sabor agredolç, també. En canvi, l’optimisme d’altres blogaires convida a la reflexió…


Per més que ho intento no entenc el sí “crític” fet per la CUP. Potser és que no hi ha res a entendre, van votar en assemblea i va sortir això, però continuo pensant que no és l’hora ara de fer la revolució, quan siguem independents ja ho farem (identificada totalment: “L'”indepe” innocent”, brillant Marta Rojals). No em convèncen les paraules del David, la matemàtica bàsica no està a l’abast de tothom pel que fa als titulars de les notícies, per molt que ell vulgui disfressar-ho, la realitat és la que és. En aquest sentit, recomano vívament que visualitzin la pel·lícula “Land and Freedom” de Ken Loach. Voler-ho tot, va voler dir perdre-ho tot, no ens ho podem tornar a permetre això.

Després de les votacions sembla clar que tenim 5 diputats del PSC i 15 del PSOE. Dia molt trist, una força tant important en tants àmbits, amb anys de tradició catalanista i demòcrata que acabi dil·luïda d’aquesta manera… Tampoc no entenc que en el primer discurs de Navarro l’aposta era l’abstenció i el posicionament posterior va ser el no rotund. Ni deixar llibertat de vot. Sembla que, de moment, només els fan pagar una multa per tancar el tema. Hauran de treballar molt el diàleg intern.

Capítol a banda mereixeria l’actitud del PP d’alçar-se i marxar de l’hemicicle just després de la votació. Gestos inoportuns que indiquen desesperació. Vol dir això que anem per bon camí?

En fi, sigui com sigui més de la meitat dels diputats que van votar van fer-ho a favor i gairebé són els dos terços exactes (dels que van votar) que reclamaven alguns. Em quedo amb l’optimisme exhibit per alguns blogaires (85+2+potser 5= 92 vots pel sí) i per les manifestacions de suport a peu d’Ajuntament. Anem fent camí, això és l’important, i la passa de dimecres passat és ja històrica.

  1. Sóc de les optimistes i aquest procés, aquest canvi, me l’he fet meu i amb serenitat. Fem un símil: Si el Barça guanya al Madrid per 1-0, ens deixa un regust agredolç, no ha pogut marcar cinc gols, i si empata, el gust ja es converteix en agre …. però malgrat aquests resultats, serà campió. Doncs res de desànim ni gust agredolç. El que sí he copsat és que l’Estat del reino de espanya està cada dia més i més nerviós, i els unionistes de casa nostra, encara pitjor. Només hem d’esperar que els seus propis errors, que en fan i molts, vagin omplint el nostre sac de raons. Per cert, no et perdis els debats que organitza l’ANC tots els divendres vespre a les 7. Es poden veure per la web de l’ANC (o VilaWeb) i ho retransmeten en directe. Aquest divendres parlen de la transparència……. Experts Experts a la mesa, tres en total, moderats per periodistes, i la informació és total, sense retallades ni capçaleres de diaris ni frases extretes de context.
    Bon dia. 
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent