Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 20 de maig de 2012

Final de Champions

No puc amagar que hagués preferit que guanyés el Bayern de Munich. El Chelsea sempre m’ha estat un equip antipàtic des que Mourinho se les tenia amb el Barça ja fa unes temporades. Avui tampoc han jugat a futbol, això sí, saben fer bé tres coses i ho han aprofitat: jugar a la contra, aturar penals i aprofitar els tirs a pilota aturada. Han tingut una sort immensa. Tota la que no ha tingut el Bayern. De fet, jo m’esperava una final Bayern-Barça, com gairebé tothom. Els del Bayern estaven contents perquè tothom sap (menys Cristiano) que el Barça és el millor equip del món i juga molt bé al futbol. Contra el Chelsea, com a mínim, es veien que podíen guanyar.

M’ho he començat a témer a la primera part, tant perdonar del Bayern feia patir. El Barça va perdonar 120 minuts i va acabar com va acabar. Drogba, altra vegada, ha estat allà on tocava. Era la seua darrera oportunitat de tenir la Champions a casa i l’ha aprofitat. Ha tingut molta molta sort, tota la que no han tingut el Bayern i el Barça abans, però així és la història, ningú se’n recordarà d’aquí uns anys, només que un club anglès va aconseguir la seua primera Champions gràcies a un gol de Drogba. Al darrer penal, al darrer sospir…

I demà (avui) farà vint anys de la primera Champions del Barça i encara la recordo com si fos ahir. He vist el gol de Koeman més de cent vegades. Minut 111 de partit. Jo era al metro, línia verda, arribant a plaça Catalunya. No podia suportar més la tensió a casa, vaig anar a Canaletes amb l’esperança de poder-ho celebrar quan arribés… I així va ser. La primera del Barça, eufòria indescriptible, nit llarga, llarguíssima, fita històrica… però no recordo com es va arribar a la final, no recordo moltes coses d’aquell partit, només el gol de Koeman i això que no el vaig veure en directe. Tant se val, recordem selectivament i tendim a recordar el positiu i a oblidar el negatiu. L’any que ve torna la Champions, torna el Barça, veurem si podem arribar ben amunt, potser a la final… qui sap.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent