Publicat el 21 d'abril de 2012
Esperant el clàssic…
El Chelsea-Barça de dimecres em va semblar un partidàs per part del Barça i la constatació que l’equip anglès sense Mourinho té menys gràcia. Tot i què va perdre el partit, vaig acabar orgullosa del meu equip. Si els pals no haguessin jugat en contra i amb una mica més de sort, la golejada hagués pogut ser d’escàndol. Al contrari que altres vegades, no em vaig posar gens nerviosa perquè sé, que jugant com va jugar, el barça anirà a la final de Munich si no és que hi ha un daltabaix que ara no em imaginar. Com dèia en Puyal, “l’eliminatòria és a 180 minuts i potser 90 pots tenir mala sort, però 180 no”. Veurem si és veritat això dimarts.
Abans, però vindrà el clàssic. Potser el clàssic dels clàssics. Una victòria o empat del Madrid els ho deixaria tot de cara per guanyar la lliga. Una victòria del Barça l’allargaria, a banda de donar-li ales de cara al Chelsea. Sigui com sigui espero veure un partidàs. No tinc clar que guanyi el Barça, però estic segura que ho donaran tot per fer-ho. Fa uns dies em vaig afegir a un grup que corre pel Facebook que em va semblar una iniciativa excel·lent: “Vull que el Barça faci una rua encara que no guanyi cap títol“. És així ara com ara, estem orgullosos del nostre equip i som sabedors del privilegi de viure aquesta època. I és que és així, són tan bons, juguen tan bé, em fan gaudir tant del futbol que el fet de guanyar títols ja no obsessiona ara que n’han fet 13 de 16 possibles i, si continuen així, en cauran molts més.
Abans, però vindrà el clàssic. Potser el clàssic dels clàssics. Una victòria o empat del Madrid els ho deixaria tot de cara per guanyar la lliga. Una victòria del Barça l’allargaria, a banda de donar-li ales de cara al Chelsea. Sigui com sigui espero veure un partidàs. No tinc clar que guanyi el Barça, però estic segura que ho donaran tot per fer-ho. Fa uns dies em vaig afegir a un grup que corre pel Facebook que em va semblar una iniciativa excel·lent: “Vull que el Barça faci una rua encara que no guanyi cap títol“. És així ara com ara, estem orgullosos del nostre equip i som sabedors del privilegi de viure aquesta època. I és que és així, són tan bons, juguen tan bé, em fan gaudir tant del futbol que el fet de guanyar títols ja no obsessiona ara que n’han fet 13 de 16 possibles i, si continuen així, en cauran molts més.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent