De vaga

Demà faré vaga. No trobo que sigui una vaga qualsevol. És contra la reforma laboral del govern que a mi no m’afecta directament, però a molta gent sí i no la trobo justa. M’hi solidaritzo. Però també és una manera de cridar, és un crit d’indignació i de ràbia. De dir que ja n’hi ha prou de retallar sempre als mateixos, d’empitjorar les condicions laborals de tants i tants treballadors, de que es retalli a l’escola pública que és la base de tot… Bàsicament faig vaga perquè estic molt empipada amb el que està passant i per mi és una manera de dir “ja n’hi ha prou!!”…

Potser no servirà de res, qui ho sap? hi haurà ball de xifres, uns diran i els altres faran. Al nostre institut serà la vaga amb més seguiment de les que s’han fet de llarg. Potser demà serà un gran dia, potser canviarà alguna cosa… “Cal protestar fins i tot quan no serveix de res” (o almenys servirà per a desfogar-se).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *