Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

17 d’octubre, la Barcelona olímpica

El 17 d’octubre del 1986 la veu de Samaranch va anunciar al món que Barcelona seria olímpica al 1992. Recordo el dia perfectament. La ciutat va embogir. Jo hi acabava d’arribar i em semblava que estava en un altre món. Tothom estava content, la felicitat surava per tot arreu. Vam anar al centre a veure l’ambient. A Pelai les voreres estaven plenes, tothom anava i venia i cridava. Les botzines dels cotxes no paraven de sonar, com quan guanya el Barça, només que aquí hi guanyàvem tots. Ens vam trobar quatre noies que venien de Plaça Catalunya agafades amb les mans entrellaçades i cridaven amb ritme: “els catalans, som collonuts”. Cadascú expressava la seua felicitat com podia o com volía, era una barreja d’emocions, una bogeria col·lectiva.

L’emoció d’aquell dia va ser irrepetible. Barcelona s’obria al món i el país també a través de la seua capital i semblava que tothom estava content. Tants milions en inversions, tants altres en infrastructures, tants en visitants, tants en…el que fos. L’olimpíada era un gran repte, però també, si es feia bé, una gran oportunitat.
 

A l’autopista
de Tarragona a Barcelona, encara ara, et trobes un cartell quan falten
92 quilòmetres per a arribar a la metròpoli: Barcelona 92, diu, allà
enmig del nores, posat expressament per a l’ocació… I encara ara
somric pensant en aquells moments.

Després va venir la
transformació de la ciutat, el voluntariat olímpic, el treball trepidant
de tanta gent per a què tot fos perfecte quan la ciutat tingués a tot
el món mirant-la… i sí, també va venir una pujada de preus desorbitada
de bracet amb els millors jocs olímpics de la història fins al moment.
Al 92, joia, al 93, crisi. S’havia construït molt per aquells jocs i hi
havia molta feina per a tothom, però tot es va aturar de cop, no es va
preveure què passaria l’endemà… sembla que no vam aprendre la lliçò.
Una llàstima.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coses meues per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent