Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Cal donar la cara

Sandro Rosell ha volgut desmarcar-se tant del seu antecessor en el càrrec que ha optat per una presidència col·legiada on hi participen altres membres de la junta. És una opció de risc perquè sempre és necessari que hi hagi un líder visible, que doni la cara i que protegeixi el club. Algú a qui puguis identificar com el president visible, no només perquè t’han votat sinó perquè exerceixes com a tal. Sandro Rosell ha estat desaparegut bona part de la temporada, no ha donat la cara en els moments difícils i ha sortit a la palestra només quan les coses han anat prou bé i per llençar una pedreta al Madrid que ha tornat a girar-se-li en contra. Per això són oportunes les paraules de Joan Laporta: “Un president ha de donar la cara en els mals moments”. I tant que sí! Un president o qualsevol persona que se senti i vulgui ser líder de qualsevol grup, sigui gran o petit. A les bones ja n’hi ha de líders, quan les coses van mal dades és quan es descobreix l’autèntic lideratge i si el president sap estar a l’alçada. La direcció del club pot ser col·legiada, però és a ell a qui han triat president i va reiterar la nit que va ser elegit:”No-us-defraudaré. No-us-defraudaré”. De moment encara estic esperant.
En la particular lliga de quin president dels dos ha donat la cara i quin no, el Sandro perd per golejada.



  1. Tothom tindria de donar la cara i ser responsable a tothora. La mentalitat “tan nostrada” (per “mediterrània”, catòlica o serva?) de donar la nostra responsabilitat a una tercera persona (lider, capellà, amo) és brou de dictadures i societats malaltes d’infantilismes varis. Prénem exemple de societats més democràtiques que la nostra, i deixem-nos d’enmirallar en entel·lequies.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent