La ineficàcia de correus
He pres el títol d’una carta al director al diari EL PUNT escrita per Artur Bladé Font, fill d’Artur Bladé Desumvila, reconegut escriptor Ebrenc natural de Benissanet, i que em mereix tot el crèdit. La carta es va publicar al gener i jo ja feia dues setmanes que no rebia correu a la bústia. Un bon dia vaig veure un avís de CORREOS a sobre de les bústies. Deia, textualment: “pasar a Buscar les cartes per la oficina Hi ha que no puc entrar”(si voleu veure l’original és a l’arxiu adjunt). No posava data, va ser trobat a principis de febrer, ignoro quan de temps duia allà i no cal dir que les faltes d’ortografia són de les que fan època (quins estudis ha de superar algú que vulgui ser carter?). En recollir la correspondència a l’oficina em vaig trobar la sorpresa d’un plec de cartes i paquets que romanien allà, alguns des d’abans de Nadal. Em va semblar curiós, si més no, que trobés l’avís sense data a l’interior del portar anunciant-me que no hi podia entrar (que no hi pugui entrar un dia, ho entenc, però mai?).
Després del fet, vas parlant del tema amb amics i saludats i tots coincideixen que d’un temps ençà és cert que el servei de correus ha minvat molt en qualitat i en amabilitat, no deu entrar en el sou, imagino. La carta al director fa referència al retorn d’una missiva dirigida a una empresa de Móra d’Ebre situada al carrer principal perquè el número no corresponia, era la casa del costat, com si fos l’única carta que rebés o com si no pogués llegir el nom de l’empresa. Alarmant la manca de voluntat i de ganes de fer la feina bé. D’aquests casos, aquí, n’hi ha hagut uns quants, potser és que els carters són nous, potser és que se saben la normativa de cap a cap i no es volen extralimitar ni un mil·límetre de les seues obligacions (aquesta opció és pura fantasia), o potser és que no els hi agrada la feina… Sigui dit de passada, és habitual trobar un avís a la bústia amb data i hora de quan et trobaves al domicili i el carter no ha trucat o, si ho ha fet, ha deixat l’avís igualment…
La segona part de la meua estupefacció amb el servei de CORREOS ve per uns anònims rebuts per molts veïns de vivendes unifamiliars o comerços, sense data, sense segell, sense signatura i només en castellà (amb errors de puntuació i només en majúscules), apel·lant a la “normativa vigente”, però sense especificar-la, per la qual obliguen a posar una bústia a l’entrada de les vivendes unifamiliars o negocis, o el carter no hi deixarà cap carta a partir d’una data no especificada, i signat per “el jefe del equipo” (veure l’arxiu adjunt 1r avís de correus), no es va dignar ni a posar el nom.
Segons ells és obligatori tenir una bústia, segons el decret que he trobat, no (Article 34, apartat 3: En els immobles que siguin habitatges unifamiliars o locals comercials o industrials independents, l’entrega es pot fer en una casella domiciliària situada prop de la primera porta d’entrada o a sobre d’ella…). Segons el meu parer, i d’altres que he trobat per la xarxa, que digui “es pot fer” i no “s’ha de fer”, vol dir que no obliga, simplement recomana. En algunes webs hi ha dades: aquí, aquí i aquí (en el foro de carters és curiós llegir els arguments per “obligar” a posar una bústia encara que sigui una vivenda unifamiliar, es veu que de tan ajupir-se els fa mal l’esquena…). Sigui com sigui, el text, l’avís i el redactat són impresentables.
Em llegeixo la Llei de Correus i el Reial Decret que la modifica i trobo un parell de coses interessants:
Article 28. Condicions generals.
1. L’operador a qui s’ha encomanat la prestació del servei postal universal està obligat a fer, respecte als serveis que s’hi inclouen, els dies laborables i cinc dies per setmana, tret de circumstàncies o condicions geogràfiques excepcionals, que ha de valorar la
Secretaria General de Comunicacions, amb la petició prèvia raonada per part del prestador del servei:
a) Una recollida en els punts d’accés, com les bústies a disposició del públic instaades a la via pública, locals o altres instaacions.
b) Una distribució i entrega al domicili de cada persona física o jurídica, amb les excepcions que estableix l’article 37 d’aquest Reglament.
Això vol dir que hauria de repartir el correu (un servei públic reconegut per normativa europea –directiva 97/67/CE– i que també garanteix la distribució del correu cinc dies per setmana, excepte en casos excepcionals que no són cap dels que aquí ens ocupen.)
I es rep el segon avís (veure arxiu adjunt), aquest cop en català i castellà i anunciant, també sense data ni signatura ni segell, que a partir d’ara les cartes caldrà anar-les a buscar a l’oficina.
M’arribo a l’oficina per parlar amb el “jefe del equipo” tal com deia el paper, la sorpresa és que no sap la normativa que vol fer aplicar (un dia d’aquests li faig arribar amb subratllat), simplement li ho han comunicat els superiors, li han fet arribar l’escrit (mal escrit, per cert) i ell l’ha distribuït, sense més. Em reconeix que les coses es poden fer millor i li dic que té bastant empipat al personal per les maneres emprades, i això no ho entén, es veu que és el més normal enviar escrits d’aquesta índole. Em mira poc amigablement i com si no anés la cosa amb ell. No sé si es pot fer una queixa per no fer les coses com toquen, al web de correus pots reclamar un paquet o sobre que no hagis rebut, o fer un suggeriment, però no pots reclamar per un maltractament a la llengua, a les maneres emprades i al tracte rebut.
Em conformo, de moment, a deixar-ho aquí escrit, per si a algú li pot servir i pot donar alguna idea.
Dibuix: el carter simpàtic d’abans que ja no existeix, per desgràcia.
Hola, Mònica.
Fa més de quatre anys que treballe a Correos, i no he treballat en cap barri (he estat tres anys en borsa i he fet de tot) que, per la càrrega de correu que tenia poguera respatir-lo al dia. Cal tenir en compte que fa més de 10 anys Correos es va convertir en Organisme Autònom i les seues prioritats no són oferir un servei correcte sinó guanyat com més diners millor. La reglamentació del servei postal diu que en cases unifamiliars no podem deixar correu si no tenen bústia. Per què ? Perquè és l’única manera de garantir el secret i la inviolabilitat del correu.
El reglament diu que si passes per una finca i no t’obre cap veí has de deixar un avís perquè passen a recollir en correu per l’oficina, on el guardaran durant 15 dies. Si en aqueix termini ningú no ha reclamat el correu, la correspondència es retorna a cada remitent. Això sí, és obligatori posar en l’avís el dia en què es fa, per tal que l’usuari sàpiga fins quan té de termini per a recollir el correu.
Fa temps, efectivament, que hi ha molts llocs que Correos no funciona correctament. Hi ha moltes raons (deixant de banda el caràcter particular de cada persona que fa la feina), però la majoria estan relacionades amb la “rendibilitat” econòmica de la companyia per damunt la “rendibilitat” social. Sovint, tenim molt més correu del que podem repartir, la forma en què se’ns fa treballar és en ocasions absurda.
Jo faig de carter en una població on la majoria de les cartes no porten l’adreça corresponent. I les cartes ordinaries, segons la normativa, s’han de deixar en l’adreça que s’indica a la carta (carrer i número), encara que el nom que puga figurar a la bústia no siga coincident. No hi ha l’obligació de confirmar la identitat de la persona que rep la carta execepte si aquesta es lliura sota firma de qui la recull. És oblligació dels usuaris donar correctament la seua adreça i reclamar al remitent (llum, telèfon, subscripcions) si no l’envien correctament.
Fa anys que el servei de correus ha canviat en la seua manera de treballar, sobretot d’ençà que convertiren Correus en un Organisme Autònom. Amb qui objectiu? La Llei Postal que ha entrat en vigor aquest 1 de gener i que privatitza el servei de correus en totes les seues modalitats. A partir d’ara, Correos és una empresa més que reparteix correu. EL SERVEI PÚBLIC DE CORREUS JA HA DESAPAREGUT, estem en lliure competència.
Problemes que ja han aparegut amb les noves companyies: Correuos te l’oblgiació d’exigir l’existència de bústies en cases i particules i en edificis, tanmateix les noves companyies poden repartir el correu com vulguen. Sovint no tenen servei de devolució, amb la qual cosa les cartes van perdudes en direccions errònies sense que ningú les retorne al remitent.
De més a més, aquestes empreses només treballen amb el correu que és rendible enconòmicament (empreses elècriques, bancs) i no operen en el correu de petites poblacions. Tanmateix, l’estat espanyol està obligat a complir els acords internacionals en matèria de correu, i per tant ha subvencionar l’operador postal que ha de dur el correu en aquestes poblacions no rendibles (ara per ara només Correos, més endavant potser alguna altra empresa si en la suficient capacitat operativa). és a dir, el correu que dóna beneficis el repartiran les empreses més privades ( Correos ja gairebé ho és) i el qui no ho és es repartirà amb subvenció pública, és a dir que sumarà dèficit públic.
I segurament, amb la privatització del servei la nostra precarietat laboral serà encara més gran, perquè les noves empreses contracten personal sense cap qualificació, i amb salaris molt més baixos dels que ara paga Correos (uns 1000 euros mensuals). Hi haurà molta rotació. Ningú coneixerà ningú, que és la base del bon servei del repartiment de correus: carrer i número, i qui no està no s’encontra.
És voler dir, Mònica, que el que vindrà serà encara molt pitjor. I amb això, és clar, no pretenc, ni de bon tros, defensar la “meua” empresa. Ni és meua ni l’heretaré, per tant que la defense qui cobra els beneficis a final d’any. Jo faig la meua feina de carter com puc i no com voldria. I com jo, molta altra gent que hi treballa.
Salut,
Cucarella