Bojan Krkic
M’alegra que Bojan (pronunciat /boian/les “j” sérbies són “i” nostres tal com surt en aquest àudio), faci gols i jugui més partits. Fa quatre anys que és al primer equip. Va pujar del B de la mà de Rijkaard i recordo que va haver de jugar al Santiago Bernabeu com a titular quan el Madrid ja havia guanyat la lliga i se li havia de fer el passadís, perquè alguns titulars habituals estaven de “baixa” justament per aquell patit, però ell va donar la cara… i van perdre, això sí.
M’alegra que Bojan jugui, i m’alegra encara més que faci gols. No només perquè si fa gols és més fàcil que el Barça guanyi, que també, sinó perquè és un premi a la constància, a la fe en un mateix, al no defallir encara que cada temporada sigui “la gran esperança”, la “perla que ha d’esclatar”… i els milers de qualificatius que s’inventen per dir alguna cosa, i al final acabi jugant poc o només els partits de Copa. Ell és un veterà als 20 anys, no debades portava el braçalet de capità contra el Ceuta, era el que tenia més galons si el gran Puyol, Xavi o Valdés no éren al camp.
Només hi ha una cosa que no m’agrada de Bojan, i és que aquesta temporada, molts cops (deu ser fredolic), es posa una samarreta blanca a sota la blaugrana i queda molt poc harmònic. Fa lleig veure el color blanc sobresortint de la vora groga que emmarca la samarreta blaugrana, massa colors, algú li hauria de dir. Hauria de prendre exemple d’altres companys que combinen amb samarretes blaves a sota molt més elegants (val a dir que avui, excepcionalment, duia la samarreta del mateix color verd… i ha fet dos gols!). Que continuï així, em fa molta il·lusió veure triomfar al primer equip als xics del planter (avui Fontàs ha estat esplèndit, també han jugat al primer equip Bartra, Muniesa, Thiago…) i, qui sap, potser aquesta temporada sí que veiem esclatar el seu talent de manera més regular i té més continuïtat, que és bàsic per millorar l’autoestima i aconseguir bona forma.
Sort Bojan!