Més raons pel NO al Cementiri Nuclear o MTC (I)
Casualment he estat escoltant Ràdio 4 aquest matí fent zàping d’emissores. Justament parlaven del Cementiri Nuclear i la possibilitat de que vagi a Ascó. L’expert que en parlava a favor (i que està a sou de la companyia -Enresa- és Jordi Bruno), recalcava que el nom no és cementiri nuclear sinó Magatzem Temporal Centralitzat (MTC -ATC en castellà-). Tant és com dir-li, la funció és la mateixa: donar cabuda a tones de residus nuclears d’alta intensitat que ja no poden seguir quedant-se a les piscines especials amb les què compten les Centrals Nuclears. Això de “temporal” ve perquè en la normativa que ha fet pública el Ministerio, diu que serà operatiu “només” durant 60 anys i no els 100 anys que tenen altres països d’Europa. També admetia l’expert que l’únic avantatge de tenir això a la vora de casa és els diners que s’invertiran.
Per contra, l’altre expert (no pagat per la companyia), advertia de la perillositat d’aquests residus, actius durant milions d’anys i que s’han de controlar contínuament, i de la perillositat de les fuites radioactives que es poden produir durant el seu trasllat (en principi l’acumulació és bastant segura, però per alguna banda hi han d’arribar els residus). Per això, deia, l’Estat ha de donar molts diners per a fer-ho bonic. A banda que no s’ha resolt bé com tractar aquests residus, per això la part dedicada a I+D, esperen que un futur (que ningú ha vist), es resolgui el problema dels residus nuclears d’alguna altra manera més segura. La quantitat de residus serà important perquè hi ha 8 centrals nuclears a tot el territori espanyol, tres d’elles a Catalunya.
Coneixen a Madrid això de l’equilibri territorial?
La
Ribera d’Ebre té dues Centrals Nuclears i “La Fábrica” a Flix com a
punts importants de contaminació (aquesta última es va veure prou bé al
reportatge de TV3, la gent sap que contamina, però tant se li’n dóna si
li paguen prou per viure bé).
Fa 30 anys les promeses van ser àmplies i, certament, els inicis de la Central foren memorables pel que fa a sous i treballadors, però ecològicament ha estat un enorme desastre i anys després, els sous ja no són el que eren perquè la població ja accepta la central i moltes famílies en viuen. La seguretat ha estat posada en dubte moltes vegades i s’han produït incidents tot sovint, de major o menor gravetat. S’intueix que no ens diuen tota la veritat, potser per a no espantar-nos massa.
Fa 30 anys les coses eren molt diferents, les Centrals van venir imposades i no ens en vam sortir. Podrem ara? Espero que sí.