Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

L’última carta de Companys, de Toni Soler

Avui és el 69è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, el nostre president màrtir, i he aprofitat aquests dies per anar llegint L’última carta de Companys, de Toni Soler, editat per Columna. El llibre m’ha enganxat des del primer moment, està molt ben escrit i és molt amè. Tot just ahir llegia la part de la història que succeïa el 15 d’octubre mateix… però de l’any 2015! Bé, i també del 1940. És un bon exercici anar revisant els fets (al llibre es va repassant la història contínuament), però des d’una altra perspectiva que fa que t’arribi de manera molt diferent. De moment encara estic per la meitat, però friso per acabar-lo.


Text de contraportada

Què hi fa Lluís Companys prenent un mojito rere l’altre en un bar del Raval, a la Barcelona mestissa de l’any 2015? El president màrtir ha estat rescatat del passat, i encara no se’n sap avenir que a la Generalitat hi mani una dona. Tot i el seu èxit mediàtic, està desconcertat i té por, perquè sap perfectament quin és el motiu ocult pel qual els seus successors l’han fet tornar…

 

 

Actualització: 9 de novembre. Finalment l’he pogut acabar, entre començar a treballar i anar de bòlit per una cosa o altra no ha estat fàcil. Puc dir que el llibre és molt més interessant al principi que al final, però no treu que sigui recomanable per passar una bona estona. L’estil, amb totes les pinces que ho vulgueu agafar, m’ha recordat al de Patricia Highsmith, amb qui normalment frueixo molt de la història, però té uns acabaments també així, s’acaben i ja està. Bé, no sé perquè he pensat en Highsmith perquè realment són diferents, però les sensacions que he tingut llegint aquest llibre d’en T.S. en particular me l’han recordat.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent