Pratdip
Pratdip és un d’aquells llocs en què mai t’hi has deixat caure o bé perquè no en tenies cap excusa o bé perquè no s’han creuat al teu camí…
Diumenge es va donar l’avinentesa d’anar-hi per escoltar un grup musical amic Books and Roses (versions fantàstiques de clàssics dels 60’s, 70’s , 80’s i 90’s). Des de Móra una mitja hora de carretera fins a trobar el trencall que indica Pratdip i Llaberia. A Llaberia hi havia estat fa uns vint anys per fer un treball de geologia per a la facultat, però Pratdip era aquell lloc desconegut misteriós i màgic que descrivia Joan Perucho a Les Històries Naturals, potser un poble de vampirs isolat i perdut enmig del nores. Però ens vam trobar un llogarret fantàstic, amb bones vistes, bona gent i fresqueta que s’agraeix molt a l’estiu calorós d’enguany. Llàstima de la mosca negra que també hi té niu i sort del Natural Honey que tothom ja sap que és l’antídot ideal. Tarda de diumenge entre muntanyes serrades, fresqueta i bones vistes que ens va deixar gaudir del concert i ballar bona estona. Pratdip, un lloc a raser de muntanyes triàssiques i a tenir en compte per a futures excursions. I, sobretot, un lloc fantàstic per retrobar amics.