Cornuts i pagar el beure
Ja fa temps que es veu que alguna cosa es mou a la societat catalana. Fins i tot el president Montilla advertia a Zapatero la creixent desafecció per Espanya dels Catalans. Ell, que és un senyor seriós nascut a Iznájar (com li recordava Vidal-Cuadras a la darrera campanya electoral, al mateix temps que ja l’anomenava independentista).
Sembla que parlar d’independentisme ja no fa por o, dit d’una altra manera, se li ha perdut el respecte que es tenia a la paraula quan era associada a eixelebrats o a quatre marginats (Arenys de Munt farà una consulta per la independència de Catalunya). Això es constata perquè cada cop hi ha més persones que es declaren obertament independentistes, independentment del partit polític que voten (si és que voten). En hores de màxima audiència se’n parla a TV3 (El Club), i no una vegada de manera marginal, sinó en diverses ocasions i amb contertulians o entrevistats diversos…
Avui podem llegir un altre excel·lent article de Patrícia Gavancho a l’AVUI (Cartografia de l’impossible),
on una vegada més constata les diferències entre Catalunya i Espanya i
això possibilita les tesis independentistes. Coincideix amb la
publicació d’un manifest per una plataforma ciutadana, també a l’AVUI, on s’anima a les CUP a presentar-se a les eleccions al Parlament (probablement a la tardor del 2010), amb arguments com: “la nació catalana es troba en una cruïlla històrica” i que, “després
d’anys en què l’autonomisme ha demostrat ser en un carreró sense
sortida”, l’objectiu dels catalans “ja no pot ser embellir els murs de
la presó, sinó construir la llibertat”. Paral·lelament, a Girona i Barcelona, el grup Acte de Sobirania portarà també avui la protesta pel col·lapse de la via estatutària (notícia a Vilaweb). I per a acabar-ho d’amanir a ZP no se li acut res més que donar un ultimàtum al Govern Català: El president de l’executiu espanyol ajornarà la negociació del finançament sine die si no hi ha acord el 15 de juliol. Això, francament, és tenir molta barra (i disculpeu l’expressió vulgar). Algú en dóna més?
Potser haurem de deixar de ser Cornuts i pagar el beure que, a banda de ser una expressió nostrada, és el títol d’un excel·lent llibre de l’ara conseller Huguet on, ara fa deu anys, ja advertia del greu desequilibri entre Catalunya i Espanya. Sembla, doncs, que els vents per a la independència són cada cop més favorables, veurem si tenim prou habilitat per a aprofitar-los (caldrà que, no només els polítics sinó la societat, sapiguem estar a l’alçada de les circumstàncies).