Coses a dir

El filtratge del que probablement fallarà el TC al desembre m’ha fet tornar la confiança en els espanyols que el formen. Per una vegada pensava que em deixarien sense arguments, que seríem ciutadans normals dins d’un estat normal i bé, no poden evitar ser ells mateixos altre cop. Si es confirma això que avui ha sortit publicat, continuarem sent ciutadans de segona pagant impostos de primera. Potser ja serà hora de deixar de banda individualismes estèrils i apel·lar a la unitat d’acció, m’agradaria que per una vegada deixéssim d’ajupir el llom…

M’han fet arribar el següent text que em sembla d’interès i que invita a la reflexió:

El Constitucional ultima una sentencia que cercena aspectos clave del
Estatut: La resolución puede salvar el concepto ´nación´, pero rebajará
financiación y lengua | La palabra 'nación' se subordinará a la existencia
de una sola soberanía, la española |  Los magistrados se resisten al deber
de conocer el catalán en Catalunya (La Vanguardia 8 d'Octubre 2008)

PREGUNTES SOBRE EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL:

- Pot un tribunal escollit a dit esmenar o derogar el que s'ha votat en
referèndum?

- Si pot fer-ho, quina democràcia és aquesta?

- Per què anul.la la bilateralitat del finançament, si no entra en
contradicció amb la Constitució? No volen que el Govern de Catalunya 
pugui defensar els seus drets fiscals negociant directament amb el Govern
d'Espanya?

- Per què anul.la el deure de conèixer català, si no entra en contradicció
amb la Constitució que estableix ja aquest fet per a l'altra llengua
oficial: el castellà? Protegim les balenes i el linx ibèric, però no volem
donar al català una èina legal bàsica per evitar el seu retrocés social?

- Algun Espanyol no català trobarà que la sentència del Constitucional és
injusta? CAP NI UN: els han ensenyat que els catalans som insolidaris
(mesquins i agarraos), que els catalans vivim d'explotar econòmicament
Espanya (l'immigrant andalús abans, ara de vendre-li productes, oh!) i que
el català és un invent nacionalista, mentre que per ells ser monolingüe en
castellà és un dret aquí i a Puerto Rico (on li passa igual que al català:
no té suport legal i retrocedeix).

FETS:
- 1 de cada 3 Euros pagats en impostos a Catalunya no torna ni directament 
(inversions i serveis públics prestats a Catalunya)  ni proporcionalment
(el 16% de les inversions i serveis públics centralitzats a Madrid).

- Això és un 8% del PIB català segons dades del propi Ministerio de Economia.

- Estudis de la UB demostren que sense aquest dèficit sostingut els
darrers 25 anys, Catalunya tindria ara un PIB entre un 15 i un 25%
superior al que té actualment. Això perquè ens entenguem significa entre
un 15 i un 25% més d'escoles, hospital, suports a I+D... BENESTAR!

- El port de Barcelona ha passat del 1r al 3r d'Espanya. És l'únic que no
ha rebut finançament públic en els darrers 15 anys. Creix a base
d'inversió privada. Fins fa poc tenia només 8 agents aduaners (funcionaris
de l'Estat), el que provocava que no es poguessin despatxar aliments
frescos perquè tarden fins a 1 setmana a gestionar la importació. I això,
quan la primera indústria catalana és l'agroalimentaria!

- En els darrers 10 anys Barcelona ciutat ha passat de tenir un 42% de
catalanoparlants a només un 33% (Enquesta RM de la diputació). La
immigració és un factor, però no en té la culpa. La culpa és la
subordinació ligüística del català, subordinació que té una base legal en
la legislació de l'Estat i una base social en el canvi de llengua que fan
automàticament molts catalans (jo no des de fa 7 anys). La UNESCO
considera llengua condemnada a desaparèixer la que baixa del 30% d'ús 
dins del seu àmbit d'ús. Ai!

- Un cop redistribuïts els impostos, Catalunya passa de ser la 3a
comunitat en renta produïda per càpita (el que val el nostre treball) a
ser la 8ª (o 11ª, depén de l'any i qui fa els comptes) en renta disponible
(els diners que ens queden per comprar bens i serveis, tant diner privat,
com públic). Quina solidaritat és aquesta, on el que més treballa queda
entre els que menys profit en reben?

- Catalunya té oficialment un 19% de pobres (dades de l'Estat), contra un
18% la mitja de l'Estat. És normal això? És normal, quan a més aquí la
vida és més cara i per tant els pobres són encara més pobres del que diu
l'estadística de l'Estat?

- Catalunya té un 8% de funcionaris, Madrid un 15%, Andalusia un 18%,
Extremadura un 24% (dades de Foment del Treball). Hem d'estar aguantant
que, fins i tot des de dins de Catalunya (PP i Ciudadanos) ens diguin que
"menos invertir en embajadas y lengua catalana y más eficiencia en la
gestión". Per cert, les embaixades que diuen ells (millorables i on hi
sobren alguns enxufats de cognom conegut) són centres de promoció
econòmica i sort en tenen les Pimes d'aquest país d'elles. La identitat és
un valor imprescindible per atreure turistes de qualitat (algú viatjaria a
Alvèrnia/Auvergne? Doncs és potser la regió més bonica de França, però no
surt als mapes = pocs turistes. Algú viatjaria a Malta si fos una
província d'Itàlia? Doncs Malta és prou insuls i sobrepoblat).

JA FA TEMPS QUE HAURÍEM D'HAVER DIT PROU:

- Per què votem partits que no tenen Catalunya com a prioritat? Si
tinguèssim 41 diputats de partits que votèssin a Madrid el que es decideix
a Barcelona, Espanya ens hauria d'escoltar. Votar PSOE i PP es llençar el
vot. Recordem allò de "Guanya ZP, guanya Catalunya": quantes vegades 
més ens deixarem prendre el pèl?

- Per què canviem d'idioma quan ens parlen en castellà? Que ho fa la gent
que ens parla en castellà? Ningú en té la culpa. Són dècades de
prohibicions i vexacions que hem interioritzat a través de l'actitud dels
nostres pares (ells les van viure directament). Però cal començar a tenir
l'actitud de no canviar. El primer dia costa al cap d'un any és normal (la
gent que parla sempre en castellà us poden certificar que no tenen cap
problema en fer-ho). Ajudareu la gent que té ganes d'aprendre el català.
Ajudareu l'immigrant a sentir-se acceptat. I al que li molesti, és que té
un problema ell, no pas nosaltres. No exigiu però a ningú que us parli en
castellà que us parli en català. Estan en el seu dret com els
catalanoparlants haurien de tenir el seu reconegut a l'Estatut.

- Per què sembla que votar en clau catalana o parlar català sense canviar
d'idioma no sigui vàlid com a posicionament social per a la gent d'origen
no català o no catalanoparlant? Aquesta pel.lícula és la que venen els
mitjans espanyols. Catalunya pot ser independent i, segurament, ho serà 
en castellà per una qüestió de demografia lingüística. Però només ho serà 
si els castellanoparlants es fan seu aquest país. I això no significa que
ells parlin català, o que votem PSOE o PP tots, sinó que ells votin CIU,
ERC o ICV, o si no els agrada cap partit, que en muntin un de nou que
defensi els drets de Catalunya a Madrid en comptes d'atacar i menysprear
les institucions de Catalunya (com fan contínuament els Ciudadanos i el
PP: que no veuen que es tiren trets a la cama? Són burros o només saben
treure vots de promoure la catalanofòbia i l'auto-odi?).

Ara vé una crisi enorme, mai vista, diuen. La xarxa social catalana és
molt més prima que a la resta de l'Estat (escoles concertades i sanitat
privada fan la feina que no fa l'Estat = paguem 2 cops), l'atur pujarà i
molta gent haurà de recòrrer als serveis i subsidis públics (avís per a
navegants: la crisi del 1991-94 va dur l'atur al 24%, i els experts
independents diuen que aquesta crisi d'ara serà pitjor). Al mateix temps
la resta d'Espanya perdrà els fons Europeus (a ull: un 2% del PIB, un 6%
de la despesa pública, un 25% de la inversió de l'Estat en moltes zones
d'Espanya).

Qui pagarà la factura dels diners que faltaran? Podrà Catalunya millorar
el seu finançament si no ho ha aconseguit amb un govern "amigo" i amb
creixements econòmics reiterats del 3%?

Només podrà fer-ho si a Madrid depenen dels nostres vots i ens manifestem 
massivament al carrer TOTS i TOTHORA. Res de còrrer darrera d'una bandera 
i un partit: a les reunions de pares, al cafè, arreu, cal estendre la consciència 
de país en català i en castellà, amb i sense banderes, com a societat civil: per 
un tracte digne, per un finançament digne, pel dret de decidir el nostre futur 
aquí i no a Madrid i segons els interessos de Madrid.

HEM DE DIR PROU I UNIR-NOS COM A SOCIETAT DARRERA DELS NOSTRES INTERESSOS:
FINANÇAMENT (BENESTAR DE LA NOSTRA CLASSE MITJA I PAL.LIACIÓ DE LA POBRESA
CREIXENT) O HI PERDREM MOLT DEL QUE HEM CONSTRUÏT EN ELS DARRERS 30 ANYS.

Voteu en clau catalana o no voteu o creeu un nou partit, però no regaleu
mai més el dret de decisió a partits amb el jefe a Madrid. I sigueu actius
socialment per crear consciència. No hauria de costar gaire d'entendre que
aquest és l'únic camí possible per millorar el nostre benestar.

(a banda, pressionem per canviar el sistema polític: llistes oberts en les
eleccions al parlament, representants de districtes electorals i elecció
directa de l'alcalde en les eleccions municipals, limitació de mandats a
les posicions polítiques, dignitat política als polítics i tècnics a les
posicions tècniques, sobren declaracions de principis vàcues, polítics
sense ofici altre que el de showman i falta molta gent que treballi - fets
i no paraules que deia aquell, per cert: on carai són el fets?).