Coses a dir

Tot d’una he retornat al bloc i en Xavi va i m’atorga un premi que hauré de mirar-me amb calma i no puc anar a recollir perquè estic de congrés… i a mi això de “congrés” em sonava a una altra cosa de fa uns quants anys…

Suposo que com que estic en un moment de canvis, de fer maletes, de preveure on aniran a parar el munt de coses que he acumulat aquests darrers cinc anys…, potser per això retorno no al darrer cap de setmana sinó a uns quants anys enrere…

Congrés és un bon nom per posar a un bar: tothom s’hi acabava trobant per xerrar, exposar idees, escoltar i ser escoltat…, i això passa també als congressos. Fa uns 15 o 20 anys El Congrés era un lloc força popular i hi anavem força amb la colla. A mi m’agradava anar-hi aviat, quan hi havia poca gent i poc xivarri i no aguantava gaire… però tampoc calia, en aquella època havíem arribat a comptar més de 23 bars al poble, molts per als prop de 5.000 habitants, i podies triar i remenar anant d’un cantó a l’altre.

Recordo que havies de baixar unes petites escales per accedir-hi i després et trobaves la barra al davant i foscor als voltants. El meu germà posava música de tant en tant, massa forta per al meu gust, però allà ens trobàvem a fer-la petar i a beure cerveses i fins a les tantes… quan no hi havia horaris de tancament… potser aquell bar va contribuir a posar hores límits, perquè a l’interior sovint feia molta calor i tothom sortia a xerrar i beure… poc agradable per als veïns.

Móra, com a centre de la comarca, aglutinava bona part de la gent dels voltants i sovint a la gent de fora poble li fèia gràcia el nom del local, més encara quan veien el logo amb els dos lleons a la porta, però tenia la seua gràcia. Encara ara quan passo per davant del lloc on va estar me’n recordo. Ja no en queda ni rastre ni de la porta ni dels lleons, al seu lloc hi ha un nou local de dues plantes, amb una per a no fumadors, que dóna a l’exterior, El Cafè di Móra…

Quins temps aquells!

_{(Foto: panoràmica des del pont de les arcades feta per Mònica Amorós.)}