Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 29 de juny de 2008

Amb la mirada posada a Zimbabwe (IV)

No hi ha hagut sorpreses. Mugabe continua al poder sense que ningú, almenys de moment, li pugui dir res. El país continuarà en el caos i la misèria i els partidaris de l’oposició hauran d’amagar-se molt per evitar represàlies. Caldrà continuar mirant què hi passa, perquè si la comunitat internacional reacciona potser podran canviar les coses. Això d’anar fent eleccions fins a guanyar-les eliminant a l’oposició no està gaire ben vist…

Si ningú o alguna cosa hi posa remei (biològicament Mugabe és gran per un país on l’esperança de vida és de 35 anys), els propers cinc anys Mugabe continuarà al capdavant d’un país que cau a trossos i que obliga molt dels seus súbdits a marxar o mendicar. Tan de bo es pugui fer alguna cosa, Zimbabwe pot ser un país ric on hi càpiga tothom i tard o d’hora hi haurà un després de Mugabe.



  1. Bones Mònica.

    Molt d’acord, els polítics corruptes són la pesta d’Àfrica. També ho són a la resta del món, però si ajuntam la pobresa extrema, la baixa cultura política i general de la gent, i el poder absolut que acumulen aquesta gent ho tenim tot per fabricar monstres. A més, a Àfrica s’ha de comptar amb un altre factor que ens sorprèn als occidentals, la seva organització segueix estant molt influenciada per la organització tribal que tenia abans de la colonització pels països europeus. Les lleialtats a la família, la tribu i l’ètnia encara són molt presents. Aquests dictadors cerquen la seva força en la lleialtat que li proporcionen els membres de les seves tribus i les simpaties que desperta entre els membres de la seva pròpia ètnia. És a dir la gent valora que la persona que estigui al poder sigui de la seva ètnia, independentment de les seves ideologies o de si ho faci bé o malament.
    A part, és cert que els països occidentals hi tenen molt a veure. Els interessos econòmics occidentals (sobre els recursos naturals, minerals en el cas de Zinbabwe) actuen més com una força repressora que com a una font de riquesa.

    Bé Mònica veig que estàs molt activa, ànim amb la teva tasca!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent