Amb la mirada posada a Zimbabwe (III)
Encara que sigui nit de revetlla i de divertiment no puc deixar de pensar en Zimbabwe i el que està vivint la gent d’aquell país (Amb la mirada posada a Zimbabwe I i II).
Si algú no hi posa remei Robert Mugabe continuarà essent el líder del país africà. No guanyar amb prou avantatge la primera volta ha condemnat a l’oposició (Morgan Tsvangirai) al fracàs. I és que els dictadors, siguin d’on siguin, acostumen a morir amb les botes posades…
Només el primer ministre britànic Gordon Brown, de moment, ha convidat a no reconèixer Mugabe com a cap d’estat a Zimbabwe. Mentrestant la gent del país pateix una forta repressió i l’amenaça de Mugabe de continuar governant per la força de les armes, si no guanya. Amb l’oposició retirada ho té tot a favor, faltarà veure què hi diu la resta del món del que està passant allà.
Vull
pensar que, tard o d’hora, les coses es posaran en solfa i es podran
fer eleccions democràtiques i s’acabaran els 28 anys de règim Mugabe…
Qui sap, aquesta nit màgica convida pensar en coses (gairebé)
impossibles…