Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 18 d'abril de 2008

Pedro Arrojo, nova cultura de l’aigua

L’altra nit, Mònica Terribas va entrevistar a Pedro Arrojo, de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua [web], i va ser francament interessant i aclaridor. No fa gaire, una altra entrevista amb Narcís Prat de la Xarxa per una nova cultura de l’aigua [web] també va ser força interessant, tot i què no coincidien sobre de quin riu era més ecològic extreure aigua…

Pedro Arrojo es decantava per comprar l’aigua als regants del Segre, mentre Narcís Prat apuntava que ecològicament era menys perjudicial agafar aquesta aigua que no usen els regants de l’Ebre. Suposo que deu ser un tema força complicat quan ni els experts troben la solució màgica. En el que sí que estaven d’acord és que el pla del Govern de la Generalitat des del 2003 a través de l’ACA ha estat força seriós amb propostes de recuperació d’aqüífers, pous, plantes dessalinitzadores, etc.

Van apuntar també que estem en una època de sequera excepcional i, sinó ho pal·lien les pluges (quin plaer veure ploure ahir des de la finestra), s’han de prendre mesures excepcionals i puntuals fins que entri en funcionament la nova planta dessalinitzadora de El Prat de Llobregat. I coincidien en què el transvasament del Roina no era adient en cap cas, per car i poc sostenible.

Vet aquí que el problema de l’aigua serà el GRAN PROBLEMA del s. XXI.



  1. 1.- Dur  aigua del Roine. (
    ( Si en venen i qui mana a França i a espanya ho autoritzen ).
     
    Un transvasament es  una concessió per sempre, per davant del futurs usos   i necessitats futurs de la propia terra  subministradora.

    Una altra cosda es contractar un subministrament com de gas, electricitat, etc.
     en règim comercial. Fins i tot podriem  contractar el subministrament d’aigua a ciutats i regions catalanes a companyies franceses. Per què ha de ser tot a través d’Agbar o monopolis oficials per exemple ?
     
    *Seria insostenible per al Roine i Occitania ( la Provença ) ?
    *Seria insostenible  econòmicament pel preu  que fer l’obra representaria  un cost per m3 suministrat molt elevat i prohibitiu de fer-ho?  No sembla.
    *Seria insostenible per a la terra catalana perquè  la quantitat de noiva urbanització ciutat i usos industrials que s’hi podrien fer  ens duria a continuar essent una terra d’explotació bestial, i de venda de sòl, i de desaparició de la terra agrícola , als 20 milions d’habitants, una ciutata  fàbrica seguida immensa ?   SEGURAMENT QUE PER AQUET MOTIU SERIA INSOSTENIBLE .

    Si a aigua del Roine però prou creixement  desorbitat prou habitatge financer  i limitar el no habitat i nova ciutat al  sol per habitatge per viure no convertible en financer. Ho podriem aturar? Cal “partits amos” i no mossos, cal una Democràcia Catalana molt forta per  fer-ho. Per un altre costat, dur aigua  del Roine seria  ser m´ñes europeus i menys presoners de Castella.

    Llegiu si us plau diversos escrits  al meu bloc  de vilaweb 

    JORDI CARRERA fro NuCCs

  2. Les dessaladores consumeixen molta energia. Prò 400km de tuberies és la solució??? Malbaratar energia ? No, no. ..i hi ha solucions fàcils i senziles!! I perque no la Garona!!! Només cal desviar les aigües delvessnt septentrional al meridional, cap al Noguera Pallaresa (Pla de Beret) o cap al Noguera Ribagorçana (damunt tunel de Viella).

  3. Mònica,
    Entre tots i totes hem de convèncer la direcció d’ERC que s’oposi a aquest transvasament. L’ambient aquí baix és molt dur, i sembla que la direcció d’ERC també se li acabi el país al Llobregat. Si ens donen l’esquena, tot el projecte se’n va en orris. Baltasar ja ha certificat la defunció d’ICV. A veure si Carod fa el mateix. Els del PSOE són immunes, els vota tothom malgrat el que facin. Tenim una decepció immensa.
    salut i aigua,
    emigdi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Nova cultura de l'aigua per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent