Sempre m’han fascinat les pel·lícules de Tim Burton. Des de Edward Scissorhands fins a The Nightmare Before Christmas, passant per Charlie and the Chocolate Factory, són obres excel·lents que et transporten a altres móns. Burton té una visió molt particular i en aquesta darrera pel·lícula tampoc et deixa indiferent…
Ja havia vist Sweeney Todd al teatre fa milions d’anys amb la impressionant veu de Constantino Romero i una posada en escena espectacular [web]. Però realment val la pena veure aquesta versió en cinema amb les veus de Johnny Depp i Helena Bonham Carter (en aquest cas és imprescindible la versió original, clar).
La música de Stephen Sondheim també és imprescindible. Igual que en “Boscos Endins” (encara al teatre), hi ha cançons que no s’obliden fàcilment.
Com a mínim és original, té un estil propi, i això, per a mi, ja és molt important
estic amb tu en que t Burton és de lo milloret que hi ha avui en dia en quant a directors de cine. Jo (i els meus) hi estem enganxats des de la fantàstica “pesadilla antes de navidad”, i encara ens dura l’enganxamenta!
1 abraçada