Coses a dir

Generalment no prenc cafè, però avui, per allò que és festa i hem fet un bon dinar, m’ha vingut de gust una tasseta com a la resta de personal i vés, no hi ha manera d’aclucar l’ull…

Tampoc no està tant malament gaudir de la tranquil·litat nocturna i de la lectura amb calma; tot i què vés a saber si demà seré bona per a res. De casualitat, he fet cap a aquesta trobada que em sembla prou ocorrent i em vaga d’anar-hi, tot i què segurment no podré. Per sort, ara ja tinc una part de la feina feta, i és que m’he repassat un munt de blocs i de diaris que tenia a l’apartat de pendents.

Ja se sap que aquests dies de vacances donen per a no enganxar-te tant a la xarxa… o sí, vés.