Avui era un dia com un altre, però m’han convidat a fer una volta en bici i he aprofitat que encara la tenia nova de trinca (amb llacets i tot), per treure-la a passejar. Ha estat altament agradable. De Sant Joan Despí a Cornellà és pràcticament pla i un passeig d’uns quinze minuts. Després, he anat a Sant Feliu, a l’altra banda i se m’ha fet molt curt…
De sempre havia volgut tenir una bicicleta com cal. La que havia fet servir fins ara era més pròpia d’un museu d’antiguitats que d’altra cosa, que em convertia en un perill públic cada cop que sortia al carrer: sense frens, sense llum, sense aire a les rodes, amb el seient que semblava que tingués punxes… (exagero un pèl només, que sóc de l’Ebre).
En fi, ara no puc dir que aquestes bicis modernes no són còmodes, al contrari. Fer un passeig de més d’una hora no m’ha costat gens i la frescor de la nit se’m feia del tot agradable.