Aquest és el resultat global dels dos partits que la Selecció Catalana de Futbol-Sala ha jugat contra el combinat dels Estats Units. El primer va ser a Girona, el segon a Cornellà i a aquest darrer sí que hi he pogut anar. En vista que no deixaven jugar “als grans”, hem anat a veure “els petits”.
Ens ha costat localitzar el lloc, però ho hem trobat gràcies a veure els cotxes amb el CAT, a Cornellà no és habitual. Un cop dins, ens hem plantat a la grada per animar el nostre equip. Val a dir que m’esperava trobar més gent al pavelló, però no és estrany, ha estat dit a corre-cuita i aquestes coses volen organització i temps.
El partit ha estat prou distret, amb ràpides anades i vingudes de porteria a porteria. Tenim bons porters i una bona defensa. Ha trigat molta estona el primer gol, però un cop fet la resta ha vingut rodada fins arribar al cinquè, després de tres penals fallats pel nostre equip.
M’ha sorprès que alguns dels jugadors de l’equip americà parlessin sud americà entre ells, tot i què per animar-se i córrer cap a la porteria contraria, feien servir el “go”. No sé què deuen haver entès de tot plegat, si és que han entès alguna cosa; Catalunya els ha passat per sobre en els dos partits que han jugat, i això que tampoc m’han semblat tan dolents per tenir aquest resultat tan nefast. Queda clar que, almenys en futbol-sala, no són una potència mundial.
Espero que la nostra selecció faci un bon paper en el proper europeu, en vista d’aquest amistós potser ens poden donar alguna alegria.
d’un partit de Catalunya. Nosaltres vàrem organitzar un torneig de futbol base amb el Barça, Jesús Catalònia, Roquetenc i Tortosa, en el marc del centenari de Cid i Mulet. Una jornada rodona. Villar, un cabró, un espanyol!!!
bona nit,
emigdi