Sortir de l’armari
Aquesta frase s’ha fet famosa i s’usa ja per tot. A l’institut, tanmateix, encara es fa difícil i hem tingut xiquets i xiquetes que han patit molt perquè altres els han escomès per la seua tendència sexual.
No diguem ja el professorat, que també han patit atacs verbals o la incomprensió dels propis companys. En un lloc on hauria de prevaldre l’educació, la tolerància, el respecte, el bon rotllo, etc., pot passar de tot menys això.
I no us penseu que el professorat és més tolerant que l’alumnat, hi ha de tot com a tot arreu i a vegades es fan comentaris generals, com si tothom hagués de ser heterosexual, molt poc afortunats.
Hi ha molt camí per a fer i dies com el d’avui poc o molt ens ho recorden.
Enllaços d’interès:
Ca la dona
ACORD
FAGC
Inclou
Ara faré una mica
de demagògia segurament , però crec que me la permetràs, ja que fa massa anys
que ens coneixem i al mateix temps ens coneixem prou, malgrat sempre pot haver
sorpreses, que no ho son tant, (i això és un acudit mig amagat sobre cert dia a
un típic bar local fent unes birres, menjant patates fregides i olives).
Tenim la mania de
voler classificar les coses i les divisions son sempre dolentes, ja ho va dir
aquell “divideix i venceràs”, potser és hora de tombar a “uneix i venceràs”.
No he cregut mai
en els dies que volen celebrar una cosa, les coses son pel dia a dia, si
comparem amb altres esdeveniments hi ha cops que sembla que en aquest país només
es compren llibres i es compren roses a qui estimes per San Jordi o volem ser una nació cada onzè
dia de setembre.
Segurament tampoc
hem de reivindicar res, som com som i estirem mes o menys orgullosos, però és
així com son, i si no ho volem ser doncs ho canviem i ja esta..
La societat
tradicionalment vol tancar col·lectius en els seus armaris, però tampoc és del
tot cert, la societat som tots i el problema que li veig és que molts cops la
gent ens amaguem al racó mes enfonsat d’un armari pensant en la por a l’exterior,
al dolent que hi ha fora.I lo mes fotut de tot és que molts cop l’hem comprat
nosaltres mateixos a l’Ikea de torn.
Mai hi haurà la
sort que la humanitat ens entenguem a la perfecció, ni tots pensarem igual, però
hem de saber que cadascun de nosaltres som una part de la societat i no cal que
ens amaguem, ni que sortim d’enlloc, estem aquí som com son i si algú li pica
que es rasqui.
I tot això ho diu
un, que reivindica el dia del friky, que
poc seriós que sóc L.