Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 21 d'abril de 2006

Sobre centres educatius o aparcadors d’adolescents

Mentiria si digués
que no m’agrada la meua feina, però és innegable que a voltes surto de
l’institut amb ganes de calar-hi foc. La raó és ben senzilla: adolescents
maleducats, altrament dit, adolescents sense límits que fan el que volen i no
accepten cap imposició, sense o amb molt poques ganes d’estudiar i amb moltes de
xerrar i fer relacions socials (que també són importants, és clar, però tot té el
seu moment).

No és un mal
localitzat, ans al contrari. He voltat bastant per la geografia catalana, des
del mar a la muntanya, de ciutats grans a pobles petits i, si bé en aquests
darrers el nombre d’aquests casos és menor per pura lògica matemàtica, a tot
arreu se’n troben.

No és un problema
que tingui fàcil solució, però ja m’explicareu què en traiem de teoritzar sobre això (ja fa molts anys que se’n parla), si no li podem posar aturador.

Quin és el factor
principal? Els pares i les mares, el professorat, la societat? El que sí és cert és
que ens hem perdut el respecte, ja fa un temps. Ah, és clar, és fàcil dir que la
televisió ajuda a tot aquest enrenou, els pares i mares els ho donen tot als
nens i no els controlen suficientment i llavors no hi ha qui els pari. Però si
en sabem algunes de les causes, a què esperem per posar-hi solucions?

"L’educació
no s’aprèn, s’encomana"

El diàleg amb els
pares i mares és molt important, però tot sovint, els mestres, no tenim
oportunitat d’exercitar-lo. Ens deixen plantats/plantades més d’un cop, sense
que passi res, com un fet natural.

Veig amb
desesperació com els meus alumnes s’envolten de les més noves tecnologies (MP3
i 4, mòbils de darrera generació, càmeres digitals…), i en canvi són
incapaços de dur el llibre o els deures fets, fins i tot es queixen del preu (elevadíssim, és clar, 10€), d’una sortida al museu.

Algú té alguna idea
(brillant si pot ser) de què hem de fer per evitar que els centres educatius no
acabin sent simples aparcadors d’adolescents?



  1. causes és que des de petits fem als nen subjectes de drets, se’ls hi explica a les escoles de pàrvuls i primària i duen cada any a casa una tríptic on es detallen per si els pares no els saben. Per contra no se’ls hi diu que són també subjectes de deures i que uns comporten necessàriament els altres.
    També hi ha una corrent d’opinió que postula que no es pot coartar la llibertat dels infants i que han de fer el que vulguin. Pugem als nens com reis absoluts i, quant creixen, ja no hi ha qui ho canviï.
    Quant era petit – ja tinc una edat – a l’escola hi havia una assignatura anomenada "Urbanidad". La progressia la va rebutjar i amb la "democràcia" va desaparèixer dels curricula. Sembla que el intentar fomentar el respecte pels majors, a fer servir papereres, a no contestar malament, a trucar abans d’entrar, a caminar per la dreta, a cedir el seient a les persones majors,… era un atentat feixista a la llibertat. Ara ajuntaments en mans de la mateixa progressia dicten ordenances pel civisme i a algunes escoles intenten fomentar algunes de les velles normes d’"urbanidad" que ara anomenen "cíviques".

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Educació i Ensenyament per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent