Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

La trampa del tabac

Burilles penedides poblen el carrer. La foscor deixa esmunyir les cigarretes a peu de les magnòlies del carrer major. Quina llàstima que no hi hagi cendrers. Vianants no fumadors, com jo, busquen algun bar on no es deixi fumar. És inútil, la trampa de llei ha permès que els locals petits puguin escollir. Ai las, pocs són els que no ho permeten, suposadament pot ocasionar pèrdua de clients.

 

Segons el gremi comarcal del Baix Llobregat, només un 10% dels bars i restaurants petits no permeten fumar. També diuen que els grans que ho han prohibit han perdut un 50% de la clientela. Això darrer em costa de creure. El bar-restaurant que freqüento els dijous no deixa fumar i sempre és ple i ho continua estant, com em corrobora una de les propietàries, que m’adverteix que gener és un més fluix sempre per l’enorme despesa feta durant les festes. Cert és que algun dels fumadors habituals de cigarreta i cafè pateixen, acabat el dinar, per no poder gaudir del seu petit plaer. Això és per poc temps. El local té terrassa i en pocs mesos podrem dinar al carrer, allà podran fer la tant desitjada cigarreta i mentrestant els que no ens agrada menjar amb fum estarem una mica més contents.


Només una mica, perquè la llei és una trampa. La majoria de bars són petits i continuen com sempre, així que no hi he trobat gaire millora. Això sí, a la feina és un plaer. Però em demano quan estarem a nivell de Gran Bretanya, Bèlgica o Itàlia, per posar tres exemples propers. Allà no es pot fumar enlloc tancat i la gent continua sortint i fent cerveses com abans, bé, potser millor i tot, perquè som uns quants els que no sortim a bars plens de fum.

Segurament el país que m’ha sorprès més és Itàlia. Allà que en tantes coses són tan “hippies”, han decidit prohibir del tot el tabac. No hi he estat des de la prohibició, però sembla que el nivell de compliment és alt i el descens de vendes del tabac i de nombre de fumadors notori, com corroborava una noticia al diari LA REPUBBLICA recentment. Així mateix informava que el 90% de la població italiana està d’acord amb la prohibició.

Segurament no tardarem gaire a que la llei cobreixi tots els locals, màxim dos anys, quan entrarà en vigor la directiva europea. Per tant, segurament aquest temps de coll és bo i necessari per a què tothom se’n faci una idea i ho pugui preveure amb antelació. Tot i què, els no fumadors recalcitrants no veiem l’hora que el no fumar en llocs tancats sigui de llei a tot arreu.



  1. Al cap i a la fi som malalts, addictes a una droga que sabem que un dia o un altre haurem de deixar. Però no és tan fàcil, els que no heu fumat mai no teniu ni idea de com n’és de complicat. I ja n’hi ha prou de fer-nos sentir com si fóssim delinqüents! Al cap i la fi, l’únic pecat que hem comès ha estat alimentar les butxaques dels grans explotadors del tabac, és a dir, dels estats (en concret, d’un estat que no és el nostre, per cert!). Fins ara ja anava bé que anéssim fumant, i ara de cop, perquè així es decideix, prou de fumar. Ja sabem que el tabac és dolent, i la majoria ens n’alegrem que s’hagin pres mesures per evitar que la salut pública continuï intoxicant-se, però resulta que hi ha uns quants (hola!!!) que ja fa temps que vam caure a la trampa. I a més a més, ens agrada fumar!. Si no ens ho haguessin ensenyat no ho haguéssim fet, però ara ja és una mica tard. Els nous nanos que pugen potser no cauran tan ràpidament en la trampa, i hi haurà menys fumadors en el futur, i me n’alegro, però noia, que tampoc hem delinquit perquè se’ns tracti amb la intolerància d’uns quants! Els fumadors també som persones!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Tabac per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent