5 de juliol de 2015
0 comentaris

La Llengua Catalana a l’Aragó

Ja fa temps que des del govern del P. P. autonòmic d’Aragó han gosat qualificar les autentiques llengües d’Aragó  amb una nomenclatura falsa, sense cap sentit i contraria a la ciència de la lingüística hispànica, amb l’objecta de ocultar la llengua catalana de la franja d’Aragó i la veritable llengua aragonesa, ( La Fabla Aragonesa ,) que encara es al Pirineu aragonès,  i es parlava  abans de la castellanització d’Aragó

Per entendre la situació de les llengües Aragó, hauré der fer primerament un resum històric. A l’edat mitjana els reis d’Aragó, eren els comtes de Barcelona.  L’any 1137 el rei d’Aragó Remiro II el Monjo, va pactar el matrimoni de la seva filla Peronella a d’un any amb el comte en Ramon Berenguer IV de Barcelona. El rei d’Aragó va nomenar en Ramon Berenguer dominador i Princep d’Aragó. Aquesta dinastia del Casal de Barcelona com a reis d’Aragó va dura fins  l’any 1410, quan el rei Marti l’Humà va morir a Barcelona l’any 1410, sense successió; però la unió de Catalunya i Aragó va continuar amb el nom de Corona d’Aragó, amb la dinastia castellana dels Tratàmares, fins al decret de nova Planta d’en Felip V de mala memòria.

 

Aragó tenia llengua pròpia, la Fabla aragonesa, i Catalunya la llengua catalana. Catalunya i Aragó eren dos països independents, cadascú tenia la seva llengua, les seves costums, les seves lleis, amb una particularitat, i és que la llengua de la  Cancelleria reial era la llengua catalana.

 

Hem de tenir en comte que les fronteres no deurien estar ben delimitades, de manera que en aquell temps ja hi havia algun problema, quan catalanes i aragonesos tenien aspiracions  a certes zones limítrofes.

En aquell temps la zona oriental d’Aragó que limita amb Catalunya i la província de Castelló,  ja era zona de parla catalana i ho continua sent avui en dia. Inclòs avui dia i ha la zona de Benasque a la província d’Osca que parlen una llengua de transició entre l’aragonès i el català; però ells l’anomenen Patuès, com la denominació que fan des de Paris de les llengües Occitanes del sud de França. Denominació, sigui dit de pas, que és per desprestigiar les llengües  regionals que no siguin el francès. Per aquest motiu la denominació de patuès al Benasquès es una aberració.

Però hi o ha un fet claríssim. Consultant el diccionari Castellano – Aragonés y Aragonès Castellano de Rafael Andolz es troba,  que quan en la llengua aragonesa hi ha una paraula típicament catalana, com que també existeix en la llengua d’Oc, s’estima més de dir que es un occitanisme, per contes de dir que es una paraula catalana o un catalanisme..

La tendència dels mediocres i mal intencionats intel·lectuals aragonesos és desvaloritzar tot el que representa un fet o una qualitat pròpia de Catalunya.

En desaparèixer la unió de Catalunya i Aragó, amb el decret de Nova planta el 1716, no conec per quin motiu, la franja Catalana d’Aragó des de la províncies d’Osca, Saragossa i Terol, va passar a formar part d’Aragó.

Aquestes zones de la franja conserven la llengua catalana com a llengua pròpia

Ara ve la mala fe dels polítics del P.P.que governen la comunitat d’Aragó

La consellera de cultura de la comunitat d’Aragó, va fer les polèmiques declaracions en forma de legislació, amb la descripció dels noms de les llengües d’Aragó. Aquesta senyora, es diu Mª Dolores  Serrat Moré i en aquell moment era la Consellera de Cultura. Va néixer a Ripoll i els seus cognoms son  típicament Catalans de Soca-rel.. Va estudiar medicina a la Universitat d’Osca i va acabar els estudis a Saragossa. Pels seus cognoms era catalana de Socarrel. Es va afiliar al Partit Popular. Per tant suposo que li varen fer un rentat de cervell, perquè les manifestacions que va fer sobre la llengües d’Aragó, demostra una vergonyosa incultura, acompanyada de molta mala fe. Inclòs els aragonesos tant la gent a nivell popular com els filòlegs, reconeixen que son un disbarat les declaracions d’aquesta dona. Encara que ja son conegudes de tot hom , les exposaré aquí una vegada més. No es pot comprendre com una persona que no sigui llicenciada en Filologia Hispànica, tingui el valor de dir aquests disbarats. S’haurien de donar vergonya si la tenen. I el que es molt greu que ningú la controles i li fes rectificar o abstenir-se de dir bestieses. També la “Real Acadèmia de la Lengua Española” o el Govern Central li hauria  haver donat un toc d’atenció. Però ben pensat ja els hi va bé que s’intenti destruir la llengua catalana a lla on puguin.

Diu que la llengua de la franja Oriental Aragó es la llengua aragonesa Pròpia del Àrea Oriental; o sigui: LAPAO i de la veritable llengua antiga aragonesa , que, encara que ja esta en agonia mortal, la parlen la gent gran en el Pirineu Aragonès, d’aquesta llengua  diu que es la Llengua Aragonesa pròpia del Pirineu y Prepirineu:  LAPAPIP.

     Per  acabar, diré que es decebedor la manca d’honestedat i cultura en els polítics i governants que estan al poder.

                    Lo timbaler del Bruc   tardor 2013

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!