Antisemitisme i la Bíblia
És un error universal el concepte que se’n te de la paraula semitisme o antisemitisme, que només s’adjudica al poble jueu. Això es una manca del vertader valor semàntic del terme semitisme o antisemitisme, ja que tant el poble jueu com tos els pobles àrabs, son semites en el seu origen. No s’ha de confondre avui en dia, la religió amb les poblacions de diferents grups racials o ètnics musulmanes amb les poblacions àrabs. Així doncs, els iranians no son àrabs, tampoc els africans ni els indonesis, i així tants de grups humans que son musulmans, però que no son àrabs, només son musulmans de religió.
Si volem acceptar les narracions bíbliques, encara que sigui una pura llegenda, hem de admetre que tots dos pobles, Àrabs i Jueus eren descendents del patriarca Abraham. Per aclarir això faré una descripció historico- lingüística.
De passada veurem la relació que ha existit entre el judaisme i el cristianisme al llarg de la historia i l’origen del terme semita i semitisme.
Però abans hi ha un fet que fa reflexionar: Es tracta, que totes les religions cristianes inclòs la catòlica, tenen com a origen o fonament el judaisme o sigui l’antic testament. No tinc pas res en contra del judaisme i per tant no soc antisemita, sinó tot al contrari. Però es dona el cas que inclòs els científics al segle dinou, quan tractaven sobre l’origen de l’univers, l’edat de la terra i l’origen de la vida a la terra, es basaven al peu de la lletra amb les dades cronològiques que donaven les tradicions bíbliques; tant és així que dataven l’origen de la terra i per tant de l’univers segons la Bíblia en uns cinc mil anys en darrera. Això demostra la ceguesa intel·lectual i la ignorància en que vivien els savis científics i humanistes. I no es tracta de dades molt allunyades en el temps, doncs es tracta del segles XVIII i XIX .
Naturalment va arribar un moment en que amb els avenços científics, es va demostrar que l’antiguitat de l’Univers es d’uns quinze mil milions d’anys, i l’edat del sistema solar, amb la terra inclosa, d’uns quatre mil milions i mig d’anys. I també van descobrir els arqueòlegs que l’Homo habilis i l’Homo erectus van viure aproximadament fa uns dos milions d’anys. Està clar que els ignorants diuen : ¿I com ho saben això? Es normal, que no ho entenguin; en no saber que és l’Univers inflaccionario, comprovat per l’efecte Dopller, amb la desviació al vermell de l’espectre de la llum de les galàxies, pel fet que s’allunyen unes de les altres. I en quant a l’antiguitat dels hominoides i dels hominids, existeixen mètodes de datació, en arqueologia amb un marge de error acceptable.
Avui en dia, tots aquests coneixements ja son acceptats per tothom que disposi un bon nivell de cultura, i que raoni amb bon criteri; per descomptat que encara hi ha fanàtics, sense cap nivell de coneixements, ni estudis sobre cosmologia, astrofísica, Arqueologia, Paleoantropologia, de Biologia amb l’origen de la matèria orgànica i per tant de la vida, ni el avenços de la física relativista ni de mecànica quantica, que estan aferrats en aquesta llegenda infantil. I dic llegenda, perquè els sacerdots sincers i amb veritable cultura reconeixen que la Bíblia, especialment l’antic testament es una pura llegenda, basada en tradicions i creences mesopotàmiques anteriors. Tan és així que aquests sacerdots han afirmat que no es dogma de fe per a un catòlic practicant creure’s aquestes narracions.
Jo em vaig preocupar i vaig estudiar hebreu, encara que amb un grau no massa elevat, però el suficient per entendre i traduir els cinc primers llibres del Pentateuc. Doncs bé, es troben accions de Jehovà, tan greument malèvoles, que no es admissible que un Deu pugui fer aquells actes. Ara jo també comprenc que desprès de vint segles, que les esglésies cristianes que ens han posat la Bíblia, com a origen i fonament de la religió, repeteixo que comprenc que no pot pujar un capellà al púlpit i dir-nos : <Germans, tot això de l’antic testament que us em explicat durant vint segles, tot això és una pura llegenda, inspirada en les tradicions Sumèries. per tant no teniu cap obligació dogmàtica de creure-hi. >
Jesús era jueu. Ell va revolucionar les creences i l’ètica de l’antiga religió; va trencar amb el passat. Podríem dir que va modernitzar i va posar al dia el pensament religiós, amb unes normes de conducte moral que encara son vigents al món occidental i certes zones d’altres continents. En aquell temps va ésser pel seu poble un revolucionari.
Es sabut per tothom, que encara hi ha sectes modernes com poden ser els creacionistes als Estats Units, que no admeten la evolució de les espècies. Però hem de pensar que en aquests casos, aquestes gents no tenen cap cultura, cap coneixement de res; només coneixen els temes de les seves creences. I tant es així que fa uns anys el Vaticà va convidar un grup d’experts perquè els assessoressin sobre cosmologia (l’Origen de l’Univers). Al final de la conferencia el Papa els hi va concedir una audiència als participants i els hi va dir : <Està molt bé que investiguin l’evolució de l’Univers desprès del Big-bang, però que no havien d’indagar sobre el Big-bang mateix, perquè es tractava del moment de la creació, i per tant de l’obra de Deu. Entre els científics es trobava en Stephen W. Hawking físic teòric i matemàtic, que actualment ocupa la càtedra de Newton a la Universitat de Cambridge. Al Vaticà varen acceptar la teoria del Big-bang i la teoria de l’evolució d’en Darwing, perquè varen al·legar que no contradeia la Bíblia.
Jo crec, que el antisemitisme que pateixen els jueus i que s’arrossega des de fa gairebé dos mil anys, va ser fomentat pels cristians des del seu inici. I es possible que la causa va ésser la mort de Jesucrist pels seu mateix poble.
Jo recordo un bon amic meu, jueu d’origen de la ciutat de Tiberiades a Palestina, però que ja des de la seva joventut vivia a Veneçuela, que se’m va expressar així : <.”Esta claro, que la animadversion que sienten los cristianos hacia nosotros, es por que nos hacen responsables de la muerte de Jesús.” > Però hem de pensar que en aquell temps era una qüestió interna del poble d’Israel. El cristianisme encara no s’havia establert, ni consolidat com a doctrina i ni escampat pel mon conegut. També hi ha un factor del que el jueus no son culpables:
A l’edat mitjana, al menys que jo sàpiga, a la península ibèrica els cristians tenien prohibit per l’església catòlica dedicarse a prestataris, es a dir, que en aquell temps seria equivalent de banquers, encara que també hi hauria excessos per part dels usurers. Aquesta professió estava reservada pels jueus. Amb un esperit emprenedor i un alt coeficient intel·lectual, va ser la causa de la enveja i el desprestigi vers aquest poble. I ara em ve a la memòria, de que quant jo encara era un infant, havia sentit a dir a gent espanyola de fora de Catalunya que els catalans eren jueus, per la fama que llavors tenien els catalans, de gent estalviadora, laboriosa i emprenedora, doncs en aquell temps també tenien enveja als catalans. Per a mi, aquesta afirmació no seria cap ofensa, ni cap deshonor, doncs si repasséssim la llista dels premis Nobel, veuríem que la més nombrosa és la dels jueus. Ara bé, que el poble català sigui de raça jueva, antropològicament es un absurd. Però per a mi aquesta afirmació no seria cap insult, sinó tot al contrari, seria per mi una nota de satisfacció i noble orgull pertànyer en aquest poble .
A part de tots aquests fets, es necessari aclarir el concepte que hom té a tot arreu de les paraules semita, semitisme i antisemitisme, perquè hi ha un us i abús erroni d’aquest terme. Però per començar hauré de fer un parèntesis molt llarg, passant al camp de la ciència de la lingüística, de l’historia antiga i medieval, i sense deixar de comentar fets de l’antic Testament.
Els lingüistes han aconseguit classificar les llengües, agrupar-les en famílies lingüístiques de tal manera, que pel profà li sembla que unes llengües tan diferents com l’Anglès , l’Irlandès , el llatí, amb les llengües llatines derivades, el grec, l’armeni o el sànscrit de la Índia i l’Iranià siguin llengües germanes i filles d’una llengua prehistòrica anomenada Indoeuropeu o Indogermànic pels autors alemanys.
Doncs bé: tornem a la Bíblia; els estudiosos de la lingüística aprofitant la llegenda dels tres fills de Noe, que es deien, Sem Cam i Jafet, varen classificar les llengües del pròxim orient en tres famílies. Les llengües Semites, les Camites i les Jafites. Al mateix temps aquests noms s’han aprofitat per designar uns grups humans per no dir racials, que avui dia aquest mot els antropòlegs no l’accepten. Encara que en el fons aquesta classificació no te cap valor científic, si volem ser pragmàtics, és útil a la pràctica per la classificació de les llegues no indoeuropees del pròxim orient i certes zones de l’Àfrica. Així tenim tres grups humans:
Els Jafites, els Camites i els Semites.
El nom de Jafet i jafita en hebreu es “yaféh”, que vol dir maco, bonic. Els Jafites serien els europeus i les llengües europees serien les llengues Jafites. Els Camites serien els negres i la resta de pobles africans, amb les llengües nord africanes, per exemple el copte del nord d’Egipte, i les llengües Berber del nord d’Àfrica. I he deixat pel final els pobles semites i les llengues semites, pels que s’ha de dedicar més temps i més espai per entendre el seu origen en la més remota antiguitat i el de més extensió territorial.
Aquest tema no em serà massa fàcil de expressar-ho d’una manera entenedora pel profà en la historia antiga del orient mitja i de la lingüística.
Però abans és necessari fer un aclariment, i és que el poble jueu en el seu origen, eren unes tribus nòmades de pastors anomenats amorreus, amb assentament des de Síria –Palestina fins a la Mesopotàmia, en una zona anomenada el creixent fèrtil, de aital manera que Segons la bíblia Abraham era de Ur de Caldea a la Mesopotàmia i per tant, com que estem parlant d’una època anterior, o als voltants de dos a tres mil anys abans de la nostra era, els primitius jueus parlaven o bé la llengua Sumeria, que no era semita, o bé l’accadi que era llengua semita, ambdues ja fa segles extingides. Però gràcies al coneixement que hi tenien els lingüistes de les llengües semites , i per tant de l’Accadi, va ésser el motiu, que com que es van trobar les tauletes d’argila en escriptura cuneïforme en llengua sumeria, amb la traducció a l’accadi, va ser possible interpretar la llengua sumeria, aquesta d’arrel lingüística desconeguda. Així, Comencem per les llengües “semites orientals,” que ja es varen extingir fa segles. Eren l’Accadi que es va dividir en dos dialectes l’Assiri al nord i el Babilònic al sud, escrites amb escriptura cuneïforme, pressa dels Sumeris. Estem comentant fets d’entre de dos mil a tres mil anys abans de Jesucrist.
El Eblitic que es parlava a la ciutat de Ebla a Síria, també es va extingir.
Desprès ens resten les llengües nordoccidentals. Com son: l’Amorreu el Cananeo, amb els dialectes: l’Ugaritig de la ciutat d’Ugarit, el Fenici, Moabita, Edomita, totes elles extingides, però que s’han trobat escrits i inscripcions. I per últim dins d’aquest grup tenim l’Hebreu bíblic i modern que encara te vida . Molt pròxim a l’hebreu tenim l’Arameu del que els antics jueus van prendre l’escriptura. Però tinguem en compte que l’Arameu va substituir durant molts segles a l’Hebreu; inclòs certs escrits de la Bíblia, de manera que se suposa que Jesucrist s’expressava en Arameu. L’Arameu va ser una llengua franca, doncs era la llengua internacional des del orient pròxim, fins a Pèrsia, com avui dia es l’anglès al món modern. Desprès per la dominació grega, per les conquestes d’Alexandre el Gran va ser substituït pel grec i a partir del islam, ja va desaparèixer com a llengua de comunicació en aquella vasta zona. Encara avui en dia hi ha uns quatre cents mil parlants d’Arameu com a llengua religiosa pels cristians orientals.
Al sud d’aquestes llengües es troba la llengua àrab amb la diversitat de dialectes.
Desprès d’aquesta exposició de les llengues i de les poblacions s’ha de comprendre que tan semites son la llengua Hebrea com la llengua Aràbiga igualment les poblacions. Tan semites son els jueus com els àrabs, però no se perquè només califiquen de Semites al poble Jueu.
Això no es res més, que un error universal d’una aplicació errònia de la denominació de les poblacions.
Alt Empordà tardor 2009
Lo Timbaler del Bruc
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!