Una bicicleta és només una bicicleta

Acostumo a desplaçar-me per Barcelona en bicicleta. No n’he fet una qüestió de principis sinó una qüestió de mobilitat i de salut, tot i que aquest segon concepte sigui certament discutible. Dic que no n’he fet una qüestió de principis perquè em molesta, i força, que el fet d’anar en bicicleta vagi associat a tot un llistat de valors, alguns d’ells superiors, que per obra i gràcia de no sé quina filosofia hem rebaixat al nivell d’un deplaçament en dues rodes.
Alguna cosa no va bé en la nostra societat quan fets que haurien de ser normals, tinguin encara massa càrrega ideològica. Per què forçosament un desplaçament pedalejant, ha de ser sinònim de ser d’esquerres, anar contra la guerra, ser culturalment modern i ecològicament sostenible?. Els que carreguen la bicicleta amb tot això, lluny de fomentar-ne l’us, no fan sinó impedir que esdevingui una cosa normal, i en tot cas només limitada per una ciutat on al carrer hi ha massa de tot.

Situem les coses al seu lloc, si us plau, una bicicleta és només una bicicleta. Un mitjà de transport recomanable en algunes circunstàncies, útil en unes altres i pràcticament impossible per la majoria. Però que pels que tenim la sort de viure relativament a prop del lloc de treball o estudi, ens permet gaudir d’una autonomia i rapidesa superior a altres mitjans.

En aquest sentit estic totalment a favor de les associacions com la BACC que aposten per la normalització defensant drets i educant deures. Però a partir d’aquí que no en facin cap qüestió identitària o tribal, que ja en tenim prou de grups, subgrups, tribus i clans per fer de les dues rodes una qüestió de principis. Repeteixo, per a mi, una bicicleta és només una bicicleta.

Publicat dins de Calaix | Deixa un comentari

  1. Tens molta raó, Santi, quan dius que la bicicleta és "un mitjà de transport recomanable en algunes circunstàncies, útil en unes altres i pràcticament impossible per la majoria". Jo, dels 18 als 20 anys, anava amb bicicleta arreu de Barcelona fins que vaig tenir un disgust i vaig decidir tornar-la al meu poble. Llàstima que Barcelona encara sigui la ciutat de cotxes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.