Sort de la plaça
Publicat el 16 de juny de 2007 per Santi Torres
Davant de casa van fer una gran plaça, va costar gairebé un any d’obres, pols, sorolls i mals humors. La plaça la van inaugurar ja fa uns mesos, i ara que arriba l’estiu i les escoles ja fan mitja festa, s’omple cada tarda de desenes i desenes de nens i nenes de tots colors.
Musulmanes amb vel i llatinoamericanes de països ben diversos, comparteixen espais i vigilen de lluny els fills que no paren de tirar petards i jugar amb l’aigua de la font.
La convivència depèn de discursos, treball de fons, canvis de mentalitat… però també de coses tan precises i bàsiques com espais públics generosos on passar la calor insuportable. Més insuportable si es viu en un pis petit, en males condicions i amb família nombrosa.
Fa bé el govern d’invertir en els barris, no és l’única política a fer però de moment és la més necessària. No m’imagino el meu barri sense aquesta plaça.
Publicat dins de Migracions | Deixa un comentari
Santi, moltes gràcie spel post aquest. Jo també vaig viure en la casa on estàs ara i, tot estudiant i passant-m’hi llargues hores, també mirava per la finestra. En aquells temps no teníem la plaça que us han fet ara, tan guapa, sinó uns carreronets infectes (a un dels quals anomenàvem "el carrer dels pixats"). també hi havia una fauna veïnal molt curiosa: l’home que ensinistrava coloms, un pis d’estudiants… però tot passa. gaudeix del panorama que se’t presenta a la mirada. Dolores Aleixandre diu que ser místic no és anar flotant per la vida, sinó mirar la vida com Déu la mira. aquest post teu n’és un bon exemple.