Sobre les expulsions
Zapatero no ha desmentit res, i es manté en l’ambigüitat que ha seguit durant tota la legislatura i que tan mal està fent en aquesta i en altres qüestions. Encara que sóc conscient de la ingenuïtat de la demanda ("d’on no n’hi ha no en pot rajar") cal exigir-li però definició en aquesta qüestió, i saber així que és el que votarem el març. Ja se n’està ben t¡p d’apel.lacions al vot útil o al vot de la por sense ensenyar ni una sola de les cartes.
Dubto però que Zapatero respongui al president francès perquè un sí a les "expulsions col.lectives suposaria reconèixer dues coses:
2- Qué el fet de plantejar-se expulsions massives ara, suposa reconèixer que a l’economia espanyola pinten bastos pels propers anys i que sobra gent. La combinació recessió + massificació d’alguns barris o pobles corre el risc d’esclatar en conflictivitat social. De fet actualment s’estan produint molts problemes i retards en els expedients de reagrupament familiar.
La reflexió però és doble:
– amb quina dignitat es poden justificar les nostre democràcies quan s’ha mercadejat i es mercadeja amb éssers humans segons les necessitats de l’economia, regularitzant o expulsant segons conjunctures. A qui han beneficiat sobretot aquests anys el fet de comptar amb una massa de mà d’obra força barata?
– no tenim dret els votants a conèixer quines son i sobretot seran les polítiques de l’Estat en immigració (control de fluxos, expulsions etc…) que es preveuen realitzar?
No hi ha res pitjor que l’ambigüitat, i ha estat i és l’opció del govern de Zapatero. Sarkozy ho ha deixat clar. Ara convindria que el "Gobierno de España" tan humanitari i tan social en digués alguna cosa.