De solanes i obagues

Cal dir, que dels diferents programes llegits, el d’Esquerra possiblement sigui dels més complerts i també dels més ben articulats en immigració: parla d’uns principis d’actuació que després desplega un seguit de propostes concretes. En voldria destacar les següents:

1- Canviar la legislació per reduir de 10 a 5, els anys necessaris d’empadronament per accedir a la nacionalitat.

2- Trobar una solució legal per aquelles persones amb una ordre d’expulsió no executada i que es troben durant anys amb una situació estranya que els impedeix iniciar cap via de regularització.

3- Avançar cap el dret de participació política en les eleccions locals, seguint una directriu del Consell d’Europa que fixa en 5 anys de residéncia regular la condició per a aquesta participació. (En el cas espanyol això està limitat per un article de la Constitució, el 13, que condiciona aquest dret a la signatura de convenis de reciprocitat amb els països d’origen dels immigrants. Caldria per tant reformar aquest article i això vol dir referendum)

4- Hi ha tot un apartat de transferències a l’administració de la Generalitat que inclou aquelles transferències recollides a l’Estatut del 2006 però que les amplia a altres més concretes com la transferència en la gestió dels Centres d’internament per a estrangers/eres (CIE).

5- Més flexibilitat a l’hora de canviar de modalitat de permís de treball, flexibilitat que ha de permetre canviar d’activitat a l’immigrant que ja està aquí sense necessitat de recórrer a nous fluxos.

6- Considerar la llengua catalana com a llengua comuna de referència i garantir-ne l’ensenyament a les persones nouvingudes de manera universal.

Potser les dues característiques principals del programa d’ERC siguin

– la reducció dels mecanismes administratius (burocràcia) que avui col.loca a l’immigrant en una situació de dificultat afegida que no ajuda a la seva integració social i política.

– una descentralització efectiva de la gestió de la immigració que atorgui a les administracions autonòmiques i locals àmplies competències que redueixin les distorsions derivades del fet que tot hagi de passar per Madrid.

Tant un plantejament com l’altre s’oposen en gran mesura a les propostes dels dos partits grans, que atorguen a l’Estat espanyol i al seu aparell burocràtic tota la potestat de donar, de treure, de fer esperar etc… En resum objectius grans per un grup que es preveu massa petit.