De solanes i obagues

Dins la Federació en qüestions migratòries hi ha diverses sensibilitats. Duran i Lleida ha optat aquesta vegada per un discurs en immigració bastant més contundent que el del mateix Artur Mas en les darreres eleccions autonòmiques. El famós canvi de cicle econòmic i la duresa del PP torna a marcar la pauta.

1- La Federació nacionalista proposa promoure formes de migració alternatives a la residència permanent. Es a dir, formes d’immigració que anomenen “circulars” amb visats de múltiples entrades que permetin les estades temporals en períodes de més demanda de mà d’obra. Per millorar la contractació en origen proposa, com el PP, una estreta col.laboració amb oficines de caràcter privat supervisades per l’Estat.

2- Es posa l’accent en la necessitat que la Generalitat assumeixi aquelles competències que li atorga l’Estatut i que encara queden pendents de traspàs. Això només serà possible si es negocia un bon finançament sobretot pel que fa al Fons de suport a l’acollida i integració social dels immigrants. (Aquest fons s’ha creat en aquesta legislatura gràcies a la pressió dels partits catalans, però en l’últim pressupost va tornar a sofrir una forta retallada. Sense un bon finançament les poques competències de l’Estatut son paper mullat)

3- Sobre el reagrupament s’exigeix que la Generalitat participi en la resolució dels expedients. També es demana que els familiars reagrupats tinguin un accés ràpid al mercat de treball, evitant les bosses de marginació o d’economia submergida.

4- Es demana que s’activin polítiques de desenvolupament eficaces sobretot amb aquells països d’on provenen bona part dels immigrants.

5- Té un apartat important sobre asil i refugi una matèria on l’estat espanyol està molt verd i també els programes dels dos partits grans.

Hi ha un contrast evident entre el discurs de Duran i Lleida (aquella evidència del “no hi cabem tots”) i un programa molt més matisat i amb propostes que denoten que els qui hi han participat en saben (segurament Carles Campuzano, Ángel Miret i altres). Les propostes en relació a la Generalitat queden lligades a la negociació del finançament, que és l’autèntica mare dels ous. Convindria, doncs, que tots els partits catalans s’hi posessin (junts) d’una vegada.