De solanes i obagues

La Segarra era terra de pas, però això sembla que està canviant. La corona de Barcelona s’estén, i si primer va arribar a Igualada i Manresa, ara ja vol fer de Tàrrega i Cervera una mena de segona perifèria barcelonina. Si continua aquest ritme caldrà ampliar cap els Monegros.

Ara tot poblet per petit que sigui ja té el seu pla urbanístic. El meu que no arriba als 40 habitants permanents, espera doblar població i potser fins i tot triplicar-la en una segona fase. Direu que es poc, però un que està acostumat a veure’l més aviat en decadència no deixa de sorprendre’s.

Era de veure: a un pas de l’autovia, a un pas de l’eix transversal, ben comunicat cap Andorra… El que impressiona però la previsió de què una part dels nous habitants són gent que treballen a no menys de 50 quilòmetres. Per tant ja es poden anar preparant més carreteres i més cotxes, perquè el transport públic per aquí es més aviat escàs.

Ja veurem com acabarà, de moment està tot parat. A les municipals els temes urbanístics couen massa, i es prefereix parlar d’altres coses més "senzilles i planeres", perquè en qüestions urbanístiques el risc de sortir-ne escaldat és notable.