De solanes i obagues

Un viatge curt com el que vaig fer, no em va permetre conèixer el nord del Paraguai, el que anomenen la regió del Chaco, una regió enormement extensa i despoblada. És en aquesta regió on s’hi han assentat des de fa dècades les colònies mennonites, comunitats cristianes d’origen europeu (sobretot alemany i holandés) que després d’un llarg pelegrinatge fugint de persecucions religioses, trobaren en la desolada regió paraguaina la seva terra promesa. Són com petites ciutat-estat dins un estat més gran però dèbil, corrupte e ineficaç. Algunes de les comunitats es mostren reàcies a l’adopció de tècniques i modes de vida moderns, altres però disposen de moderns hospitals, d’ escoles (on s’ensenya l’alemany) i fins i tot d’una universitat. Era curiós veure per la capital clarament identificables els paraguaians blancs, rossos i d’ulls blau, barrejats amb els “criollos” i sobretot amb els trets indígenes guaranís.

El guaraní és llengua oficial juntament amb l’espanyol, i em va sorprendre el coneixement i l’us extès que se’n fa en la vida quotidiana. Aquesta conservació certament no s’entén sense la peculiar història de la colonització espanyola i la controvertida però indiscutible influència de les missions jesuïtiques dels s. XVII-XVIII.

La carretera principal no porta però cap al nord i el Chaco, sinó cap a l’Est on hi ha situada estratègicament entre les fronteres de Brasil i Argentina la caòtica Ciudad del Este (antigament Puerto Stroessner). Volia fer nit allà però la ciutat em va desbordar per tots costats. Les ciutats frontera són ciutats d’una vitalitat insana. S’hi barregen tota classe de comerços il.lícits que atreuen població d’arreu. Els cotxes luxosos circulen per carrers a mig asfaltar i plens d’una munió de gent que transporta amunt i avall productes de tota mena. Molts d’aquests productes són molt més barats del costat paraguaià d’allí que diàriament a peu o en cotxe persones que venen del costat brasiler creuïn la frontera/pont que els separa/uneix. Ciudad del Este simbolitza per la seva violència i els seus contrastos on arriba una ciutat sense llei, bé amb la seva pròpia llei però que no vaig arribar a copsar en la meva breu estada.

 A tocar de tot això, ja en el costat brasiler i argentí, els complexos turístics que donen aixopluc als milions de turistes que van a visitar els salts d’Iguazú.