De solanes i obagues

Tota l’operació al voltant de les bandes llatines, ha estat batejada pels mossos com a “operació Dingo”, fent referència a aquesta espècie de gos salvatge molt territorial i que s’agrupa en petites manades.

Les bandes llatines no és un fenomen menor, i només cal atansar-se a algun dels barris on els llatins son grup majoritari. A Catalunya però hi ha hagut un esforç gran per donar sortida legal i associativa a aquestes bandes, aprofitant els elements positius de socialització que puguin tenir, i que a mi per desconeixement, se m’escapen.

Ara d’aquí a anomenar “dingo” a l’operació, em sembla una mica excessiu. Ahir parlava del paper dels mitjans de comunicació, doncs un dels problemes està en les notes de premsa que s’elaboren des de les diferents policies, i en les denominacions i etiquetes que es posen a operacions, redades etc… Caldria tenir cura en el llenguatge, doncs, aquest és sempre una font de construcció d’una determinada imatge pública.