Oblidada Armènia

Parlo amb la Margarita d’una novel.la de l’escriptor turc Orhan Pamuk que estic llegint. Es titula Nieve (Alfagurara) i transcorre a la ciutat de Kars. La Margarita coneix bé l’autor i la ciutat. Ella és armènia, viu a Barcelona des de fa un temps i a més de parlar diverses llengües ara s’ha decidit a aprendre el català.
M’explica que Kars havia estat Armènia abans del genocidi que els turcs infringiren al seu poble. Coneix bé Pamuk i els problemes que ha tingut per ser un dels pocs intel.lectuals d’aquell país, aspirant a entrar a la UE, que ha reconegut aquest oblidat genocidi. Em parla d’alguns llibres publicats que expliquen els fets i d’una exposició que fa uns mesos hi hagué a l’Ateneu. No entén que tot i les evidències històriques Turquia no hagi reconegut els fets, no entèn que a Catalunya desconeguem tant el que passà al país del mont Ararat…

Penso tot això avui que hem "celebrat" la memòria d’Anna Politovskaia, i el seu afany perquè els russos sabessin el que feia el seu govern a Txetxènia. Massa genocidis, massa silencis, massa oblits… massa ferides obertes de víctimes i botxins perquè puguin haver-hi paus duradores.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.