Notícies de família, des de l’Argentina i Moçambic
Publicat el 7 de novembre de 2006 per Santi Torres
En tota família sempre es produeixen notícies bones i notícies que no ho són tant, o que directament son dolentes. De les bones un se n’alegra i s’enorgulleix; les dolentes com bé ho diu la paraula "dolen", produeixen tristesa i compassió. Aquests dies n’he tingut una en cada sentit.
En aquesta família extensa meva que són els jesuïtes escampats arreu del món, hi ha molts que treballen diàriament en silenci i constància, amb compromisos d’aquells de treure’s el barret. Algun però de tant en tant salta als mitjans de comunicació i se li dedica algun titular, o fins i tot alguna entrevista. Aquest dies s’ha parlat força de Joaquim Piña, aquest jesuïta català que ha passat tota la seva vida en la regió de Misiones a cavall de Paraguai, Brasil i Argentina. Els que l’han conegut el defineixen com un home senzill, radical en la defensa dels drets indígenes, però moderat en l’expressió política d’aquesta defensa. Fins que als 76 anys i davant la possibilitat de què el cacic del lloc volgués perpetuar-se en el poder, amb l’aquiescència del govern federal de Kirchner, decideix encapçalar una coalició de forces que s’oposen a les pretensions del governador i guanya. Alguns volien presentar-lo a les eleccions del 2007 però ell ha dit "estic aquí en defensa de la democràcia i les institucions, quan això acabi, torno a casa". Hi ha situacions, sobretot aquelles que amenacen qüestions bàsiques, on cal prendre partit. Aquest sabadellenc d’origen ho ha entès i ho ha sabut practicar.
La notícia dolenta m’ ha arribat avui des d’Àfrica. La nit del 5 al 6 de novembre, per tant la nit passada, un grup de persones va asaltar una casa nostra a Agone, província de Tete (Moçambic). Hi han mort un jesuïta brasiler de 69 anys el p. Waldyr dos Santos i una noia de 30 anys Idalina Neto Gomes, que treballava a la zona enviada per una ONG portuguesa. Són notícies que toquen de prop, no quotidianes però cada cop menys estranyes. Ens parlen de situacions de creixent degradació en la vida d’alguns països on el robatori i la violència són mes extesos.
Waldyr i Idalina segurament no sortireu als diaris, però avui us sento molt a prop.
Publicat dins de Món-Solidaritat | Deixa un comentari