De solanes i obagues

He tornat a veure per TV3 Mystic River, dirigida pel Clint Eastwood, i amb tres bèsties d’actors com Sean Penn, Tim Robbins i Kevin Bacon. La primera vegada va ser quan la van estrenar ja fa uns anys. Vaig entrar sense saber de què anava i vaig sortir amb el cor més encongit que el pinyol d’una oliva arbequina. Avui veient-la un altre cop m’ha tornat a passar el mateix però he intentat veure perquè em va afectar tant.

I crec que avui ho he descobert. Parla dels forts i el febles; de la solitud culpabilitzada de les víctimes; de la principal regla per sobreviure en un món de llops: "sigues fort", que en la lògica d’alguns dels protagonistes és "no sigues compassiu". No està de moda ser compassiu, com a molt arribem a ser solidaris. Cal preservar un espai propi, inexpugnable on no hi entrin ni el dolor, ni la mort, ni la malaltia …sobretot si són els altres el qui pateixen, moren o estan malalts. Qui es pot fiar de qui. "Que cada palo aguante su vela". Manifestar-se feble o vulnerable, suposa obrir una escletxa perquè se n’aprofitin, perquè ho utilitzin contra tu a la més mínima, per entrar al club estigmatitzat dels perdedors. Falta tenir només el mínim tast d’una única experiència d’això i la teoria es ratifica, i l’escletxa es tanca i tornem a l’hermetisme.

Ser solidari és moltes vegades atansar-te a l’altre però sense oblidar del tot la teva posició privilegiada. No dic que això sigui del tot conscient, en general som bona gent: simplement que no vull donar-me tot, vull donar-me només una mica, la suficient per no sentir-me malament i acallar així una consciència que a vegades apreta. La suficient però per no caure en massa riscos i en tenim tot el dret.

Ser compassiu costa molt més perquè obliga a desprendre’s de qualsevol situació de força per sentir en la pròpia pell la "passió" de l’altre, de la víctima, del feble, del que en aquell moment sofreix… I aquesta passió de l’altre no em fa pas fort sinó tremendament vulnerable i aquí hi ha a l’hora el risc i l’alliberament. Risc de que em fotin, alliberament perquè en la compassió experimento una natura més autèntica, més pròpia menys condicionada per la imatge (menys condicionada per la idolatria).

Mystic River. És tan difícil ser compassiu. Però en definitiva seran els únics que salvaran el món del col.lapse de la desconfiança que creix gairebé en la mateixa proporció que ho fan el bon rotllo, la moda dels sopars d’empresa i els interessos hipotecaris.

Un desacord amb la pel.lícula. La pel.lícula no és optimista: guanyen els forts i els durs. I jo en canvi si que ho sóc d’optimista, almenys a llarg termini.