De solanes i obagues

"L’home que mira" és el nom que Ramon Alcoberro va posar al seu bloc de filosofia i pensament quan aquest va aparéixer a finals del 2004. Ara és també el títol d’un llibre que recull aquell primer any de bloc, un lloc on es parla sobretot de Filosofia però també de noves tecnologies i de tot allò que pugui ser observat i pensat, per un home que s’autodefineix com "gras lleig, tímid i escéptic".

El llibre m’ha fet el mateix efecte, que em va produir la persona de l’autor quan ja fa una colla d’anys ens vam conéixer estudiant Teologia els vespres en l’edifici del seminari del carrer Diputació. Un servidor acabava d’arribar del poble, tenia divuit anys i sumava a l’enyorament d’un paradís perdut, un considerable embolic mental de desitjos i projectes. L’home que mira que al matí feia de professor per la tarda, en els descansos entre classe i classe de Teologia, em va iniciar en un món del qual en aquell moment no en tenia ni idea. Em parlava de Filosofia, de política recent, de curiosos fenòmens socials barcelonins … Jo escoltava sovint sense entendre res, però alguna cosa em deia que aquell personatge curiosísissim que s’atrevia a portar les corbates més insospitades, era algú que hi tocava i molt.

Al seu llibre s’hi pot trobar l’estil directe i comunicador de l’Alcoberro, així com el mapa dels autors i el pensament que l’han influït tant en positiu com en negatiu. Perquè aquesta és per a mi la gran virtut del filòsof: hi ha filies i fòbies, però aquestes últimes no l’impedeixen entrar en diàleg amb els autors que més avorreix. És l’actitud antidogmàtica de l’home que mira i que busca, i sobretot que aplica la filosofia per entendre un món que el desconcerta i el fascina a parts iguals.

A mi l’Alcoberro, i sé que ell se’n riurà d’això, m’ha salvat del fonamentalisme al qual estem abocats els qui hem fet opció vocacional ja sigui per una comunitat religiosa o ja sigui per un partit polític. Viure en un món de preguntes i respostes tancades, dels meus i els altres, tant en religió com política (per molts una altra religió) dóna seguretat i deixa dormir tranquil. El repte es fer-se preguntes a risc de descobrir que no existeixen respostes; el repte es descobrir que no hi ha "els meus i els altres", sinó moltes, moltes sol.lituds.