De solanes i obagues

Ho diu una dita catalana que com tantes altres ja gairebé no s’usa. Els humans tenim aquesta característica tan peculiar: no vivim aïllats i fixats en un lloc, ens movem i ens trobem amb d’altres i a vegades amb d’altres ben allunyats de la nostra manera de fer, ser i pensar.

A Manresa aquests darrers dies s’han trobat uns quants jesuïtes de Catalunya amb l’únic objectiu d’enraonar sobre quins haurien de ser els temes a parlar en la propera reunió de tots els jesuïtes del món que tindrà lloc a Roma el gener del 2008 (ja veieu que hi ha molta previsió).

Doncs trobant-se i enraonant, han arribat a una sèrie de conclusions que potser algú dirà que són la sopa d’all. Però potser de la sopa d’all no n’importa tant el resultat sinó el procés. Trobar-se, enraonar, convéncer…

Aquesta mena de Parlament escollit per tots els jesuïtes catalans ha dit que l’interessaria que el Parlament més gran que es farà a Roma parlés de la importància que avui tenen les noves tecnologies, en la comunicació de les persones. I també per la formació, en llocs on és ara impossible que es doni per la falta d’infraestructures (Àfrica sobretot). Aquest Parlament tan especial ha parlat també de la necessitat d’estar present en ambients populars i barris. No es pot perdre el pols de la realitat, per molt internacionals que siguem. Ha parlat també d’universitats, i d’aquells centres superiors que depenen dels jesuïtes com plataformes des d’on dialogar amb la ciència i la cultura…